Sempre ens quedarà Waterloo




Per mèrits propis i aliens,
per supèrbia o vanitat,
no podem fer cap govern
per més que el temps ens apressi.
El Parlament vagareja
entre Herodes que condemna
i un Pilat que s’escaqueja
com si fóssim carcamals.
Però tranquils,
que tenim a Waterloo
el remei de tots els mals.

Qeda lluny la investidura,
tant els fot que els ciutadans
tinguem el cor en un puny:
hi ha menys seny que cara dura.
Sigui per Cup o Tardà,
per l’Artadi o la Pascal,
aquí no hi ha solució
ni ganes de fer el que cal.
Però tranquils,
Que a Waterloo ens espera
la decisió més total.

Entre el president 130
que reclama el vitalici
i el fi 155
que permet tots els capricis,
estan jugant amb nosaltres
d’una forma descarada.
Aquí ja no hi ha ningú
que es cregui la mascarada.
Però tranquils,
que a Waterloo Bonaparte
de cop ressuscitarà
i se’ns farà català. 

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat