Adéu títols

Mirava els títols penjats a la paret

i sovint em semblaven fràgils vaixells

navegant en el mar blanc

 dels dies enfeinats.

Tornaven sempre al mateix port

davant la taula del despatx

amb evocacions tardanes

dels dies primerencs,

d’amistats, esforços, paraules i ciutats.

Ara jubilat són un no res,

només quadres immòbils

descolorint-se sota els vidres.

Ja no naveguen amb mi per la mar blanca,

 l’aigua dels dies s’ha fos en solcs de tinta

i tenen un deix de testament les signatures.

No portaven a Ítaca,

però mentre els contemplo

des de la distància dels anys

amb l’albada de la jubilació,

quan el present s’allibera

de la pressió de tot reconeixement,

se’m dibuixa a la paret la platja blanca

on volia arribar després de tants viatges.

C.A.