Pàtria

He dit: La pàtria;

i he vist la folla herència.

Perquè per ella

jo sigui jo, en creixença

amb germans, l’he acceptada.

(Carles Riba. Novembre 1955)

Hereus malavinguts,

ens barallem per l’herència

d’una pàtria comuna,

incapaços de dir-nos

com cal repartir els béns

i guardar la memòria

de tot el que hem viscut

al caire senyorívol

d’aquesta pell de brau.

És ben folla la deixa

si amb ella s’ha esvanit

el que havíem guanyat

mentre creixíem junts

 i encara ens engrescàvem

a persistir en l’esforç

de tots en cada feina

respectant els secrets

i els mots de cadascú.

No podria acceptar

aquesta folla herència

tal com l’han garbellada.

Hi ha molts llocs oblidats

en l’estrany testament,

massa història amagada

sota els noms prepotents

que abasseguen l’espai

de la casa endreçada.

Ja no és la pàtria fèrtil,

la del pacte ancestral

 dissentint noblement

de la causa imposada,

sinó la terra adusta,

 arrauxada i frustrada,

que cedeix infeliç

al dolor de l’espera

amb més por que esperança.

C.A.