Urnofòbia i urnofília

En el camp de la urnofòbia

persisteixen els  urnòfobs

i en el camp de la urnofília

els sempre addictes urnòfils.

En l’extrem dels anomòfils

els seguidors més demòfils,

els més bregats hispanòfobs,

els savis catalanòfils,

els filòsofs pocessòfils,

i els herois referendòfils

a base de paperofília

amb vocació d’halteròfils.

A l’altre extrem els demòfobs,

els suposats anomòfobs,

els imputats hispanòfils,

els traïdors catalanòfobs,

els filòsofs processòfobs,

i els errats referendòfobs

a base de paperofòbia

amb vocació d’halteròfobs

Entre l’un i l’altre extrem

pantofília o pantofòbia,

i en l’entremig res de res,

ni una trista mitja fília

ni una trista mitja fòbia,

ni una trista mitja pizza.

Això sí, a banda i banda

llepafils i llepaculs

i sobretot llepacups.

C.A.