Emmaús



Caravaggio, "El sopar d'Emmaús"


Rere el divendres sant d’un món que empal.lideix,
la veu del desencís acull el vianant,
a l’únic foraster que ignora el que ha passat
als ulls dels que caminen fugint del seu fracàs:
“et pots quedar amb nosaltres, que el dia s’enfosqueix”.
Entra, doncs, a l’hostal i amb ells s’asseu a taula.
Aturen la conversa, i quan parteix el pa
 en el gest compartit retroben la paraula.

Al caliu del que parlen es crea l'avidesa,
mentre s’obren els ulls, d’entendre el que ha passat,
i a l’ombra del local cremen els cors per dintre.
A fora és nit profunda, perdura la tristesa,
només queden a  taula engrunes del sopar,
les traces del camí vers l’albada possible.


C.A.


Comentaris

Raimon Ribera ha dit…
Magnífic.

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat