Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017

Punts cecs

Imatge
Llegeixo l’assaig breu però molt dens de Jordi Amat, “La confabulació dels irresponsables”, i al final arribo a la conclusió que en la llarga travessa des de la cultura política nacionalista del pujolisme fins a la declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017, passant per la discussió de l’Estatut del 2006, les successives declaracions parlamentàries de sobirania, el dret a decidir i el dret a l’autodeterminació suposadament exercit en el referèndum de l’1-O, s’han produït, no una, sinó vàries marrades que han deixat el catalanisme desorientat en una cruïlla de camins que no sabem on porten. Al punt cec de la Constitució, que va permetre que la seva congènita ambigüitat pogués donar peu a una interpretació abusiva de partdel TC, actuant en realitat com a òrgan constituent en la sentència contra l’Estatut, deixant sense efecte el que els catalans havíem referendat, en el camp propi del catalanisme s’hi van anar afegint altres punts cecs, ja des de molt abans d’aquella sentènci…

L’edat del per què?

Als tres anys tot el que es veu i el que passa ha de tenir el seu perquè. Cada per què?, una resposta, cada resposta un per què? Entre pregunta i resposta s’hi juga el saber o no saber del petit món que ens envolta barrejant petits i grans.
La pregunta és sempre viva, la resposta pot ser absurda però acabarà sent creïble. Als tres anys creix el misteri del perquè de cada cosa i en nosaltres creix el dubte pel que diem i expliquem si repetim la resposta a cada nova pregunta.
L’Adrià troba paraules peròen vol saber les raons, petites raons apreses de la màgia que contenen, i finalment som nosaltres els que perdem el senderi quan ens tanquem en el cercle del perquè sí i perquè no per no seguir l’encanteri.
C.A. 5 de desembre de 2017 Tercer aniversari de l’Adrià

Risc de reiteració delictiva?

Imatge
“Els Jordis”, Oriol Junqueras i Joaquim Forn continuaran en presó preventiva. O com un sol magistrat pot condicionar la campanya electoral que comença demà i, probablement, també el seu resultat, quan molts teníem coll avall que tots els empresonats sortirien amb fiança.    Llarena, el magistrat instructor de la Sala del Penal del Tribunal Suprem s’agafa a un sol document de l’expedient, “Enfocats”, que no havia d’haver existit mai, i del que algun dia algú n’haurà de fer una anàlisi exhaustiva per desentranyar el somni malastruc del procés, per resoldre deixar uns exconsellers en llibertat provisional i mantenir en presó preventiva l’exvicepresident, l’exconseller d’interior i els dos activistes presidents de l’ANC i Òmnium. En aquest document d’unes desenes de pàgines consta literalment, entre molts altres extrems,que per arribar unilateralment a la independependència, i en tot cas per forçar l’Estat a una sortida pactada s’ha de “generar un conflicte democràtic d’ampli recolzament c…

“Un hivern fascinant” o els oblits impossibles de Joan Margarit

Imatge
A l’epíleg del seu darrer poemari, “Un hivern fascinant”, Joan Margarit explica que els dos pols de tensió del pensament, l’abans i el després, se li han equilibrat en una nova lleugeresa, de manera que el demà li ha caigut en l’oblit i el passat el veu catapulat tan lluny que quasi és també un oblit. Hauria arribat així a una nova estabilitat o a un úlltim desordre que definiria el seu present present, la darrera etapa, com un hivern fascinant. Vist així, la lectura dels poemes seria com un camí que transcorreria entre lleus pinzellades d’un futur que amb prou feines s’entreveu, quasi oblidat perquè seria difícil d’encarar-lo, i un passat que només s’albiraria molt lluny i a llambregades. Però hi ha una altra lectura d’aquests poemes, més enllà del que el poeta voldria deixar escrit com l’esdevenir d’un tènue present hivernal que tendeix a desaparèixer, una lectura que va de la contundència de la contemplació del passat com el veritable configurador de la veritat dels versos fins a l’…

Selinunte

Imatge
No són lloses els anys, són peces d’un mosaic que junts anem construint amb els colors de sempre, seguint el traç d’un temps queno s’acaba mai mentre ensenya els contorns del dibuix més perfecte.
Selinunte o Agrigento no són carreus arcaics, el recordcaducat a les runes dels temples, són les veus d’un passat que ens revela amb esglai la bellesa i els tons d’un llenguatge perenne.
El mar, el sol i l’ombra que ens omplen la mirada al clos de Selinunte, són ara igual que abans en el mateix espai, sota els mateixos cels. Ens porten de la mà al cor del vell missatge que ens diuque ara i aquí, d’aquest moment estant, arrenquen tots els anys cap a un futur immens.
C.A.

Secularitzar l’independentisme

Imatge
Diu D. Innerarity que la política és fonamentalment un exercici d’aprenentatge de la decepció. Des d’aquest punt de vista es podria entendre que la decepció derivada de la impossibilitat d’implementar la República Catalana després de la proclamació sui generis del passat 27 d’octubre és la conseqüència normal de les dificultats i manca de preparació d’estructures suficients que una part de l’independentisme ha recongut a posteriori. La decepció s’avindria amb la constatació d’una situació de fet que de moment no es correspondria amb els objectius de l’acció política de l’independentisme, i com a tal decepció, equiparable amb qualsevol altre en el món de la rivalitat política i de confrontació de projectes sotmesos a l’electorat, podria gestionar-se a l’espera d’un moment millor, com passa amb qualsevol altra opció política. Peròde l’anàlisi de les característiques de l’independentismetal com l’ha configurat el procés durant els últims cinc anys (i des d’uns anys abans si es volen troba…

Postveritats del procés

Imatge
La República promesa no era pas una mentida, era un fet alternatiu per transformar-nos la vida.
La Dui tan esperada no era pas una proclama, era una urna amb paperetes per conservar-nos la flama.
La majoria social no es comptava pas amb vots, donaven prou fe els escons del ver mandat nacional.
La Dinamarca del Sud no era pas una entelèquia, era el disseny del futur que tindrem de recompensa.
L’acollida dels Estats no era pas una il.lusió sinó l’obra d’en Romeva que Europa no vol fer seva.
La fugida d’empresaris no era pas per salvar empreses sinó el pla d’uns mercenaris per robar-nos béns i peles.
La divisió social no és pas cosa del procés, és la recança normal que acompanya els botiflers.
La unilateralitat no era pas un gran miratge sinó el manà del viatge per portar-nos fins a Ítaca.
Tot plegat no era un engany sinó la prova cabdal de com el bé s’afaiçona contra les forces del mal.
El relat d’independència s’hauria fet realitat si l’Estat de violència no ens hagués pres la innocència.
Amb Puigdemont a Brussel.les la C…

Matisos del Tribunal Suprem

Imatge
Després de l’enorme repercussió social de la interlocutòria de l’Audiència Nacional acordant la presó provisional dels Consellers del Govern pels indicis de delicte de rebel.lió i riscos inherents de fuga, destrucció de proves o reiteració delictiva, la interlocutòria de la Sala Penal del TS sobre la imputació del mateix delicte a la Presidenta i membres de la mesa del Parlament, acordant la presó provisional eludible amb fiança per a Carme Forcadell i la llibertat provisional amb fiança per a la resta de membres de la mesa (i sense fiança per a J. Josep Nuet), aporta alguns matisos dignes de tenir en compte: 1.-Allà on la querella del fiscal dona per fet que les successives decisions parlamentàries, execucions governamentals i mobilitzacions socials paral.leles són expressions evidents del disseny i desenvolupament del delicte de rebel.lió, l’instructor del Suprem distingeix entre el mecanisme d’unilateralitat parlamentària i la suposada instrumentalitzacióde les mobilitzacions. La di…

Pàtria

Imatge
He dit: La pàtria; i he vist la folla herència. Perquè per ella jo sigui jo, en creixença amb germans, l’he acceptada.
(Carles Riba. Novembre 1955)

Hereus malavinguts, ens barallem per l’herència d’una pàtria comuna, incapaços de dir-nos com cal repartir els béns i guardar la memòria de tot el que hem viscut al caire senyorívol d’aquesta pell de brau.
És ben folla la deixa si amb ella s’ha esvanit el que havíem guanyat mentre creixíem junts i encara ens engrescàvem a persistir en l’esforç de tots en cada feina respectant els secrets i els mots de cadascú.
No podria acceptar aquesta folla herència tal com l’han garbellada. Hi ha molts llocs oblidats en l’estrany testament, massa història amagada sota els noms prepotents que abasseguen l’espai de la casa endreçada.
Ja no és la pàtria fèrtil, la del pacte ancestral dissentint noblement de la causa imposada, sinó la terra adusta, arrauxada i frustrada, que cedeix infeliç al dolor de l’espera amb més por que esperança.
C.A.

Rebel.lió?

Imatge
Causa una profundíssima pena en aquests moments haver de donar voltes entorn de la venjativa actitud del Ministeri Fiscal acusant del delicte de rebel.lió a tots els membres del Govern i de la mesa del Parlament. S’han comès massa disbarats per no preveure que el procés no podia acabar bé, que els seus objectius eren inassolibles, com els fets han demostrat, i que el comportament dels protagonistes promotors (Govern, grups parlamentaris, ANC, Òmnium) incorria sovint en la temeritat i en l’engany col.lectiu donant per fet el que era materialment, políticament, jurídicament, socialment, econòmicament, impossible d’obtenir, però al fracàs d’aquest moviment l’acompanya el fracàs de la intervenció del Govern del Pp que corona la falta absoluta de propostes polítiques per reconduir-lo amb la creació a posteriori d’un fictici escenari de rebel-lió en el que aboca la màxima duresa del Codi penal. La lectura atenta de la querella per rebel.lió contra el Govern i els membres de la mesa del Par…