Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017

Dol pel terror a Barcelona

Imatge
Ens habita el malson el teu repte sinistre,
el domini pervers sobre  temps i persones,
la cruel desraó que et pren i t’ensinistra.
Sempre podràs matar si enfollit t’ho proposes però no fondre'ns el plor pel dol que ens esperona
a bategar amb el món al cor de Barcelona. C.A.

Resignació o ruptura?

Imatge
A l’article d’ahir a La Vanguàrdia (“Resignació”)Antoni Puigverd fa una síntesi molt reduccionista del panorama polític d’aquests dies, reduint-lo a la confrontació societat catalana-societat espanyola pel que fa a la necessitat de canvi o reforma de l’ordinament constitucional, i acaba centrant el dilema en aquests termes: resignació o ruptura. I això tot i descriure quasi com un moviment fatalista la persistència de l’independentisme en les circumstàncies actuals: “Molts no volen saber que la cosa acabarà malament. D’altres sí que ho saben i, tanmateix, persisteixen en el seu camí. De manera fatalista, com qui, conscient de la irreversibilitat de la seva malaltia, tria l’eutanàsia”. Al final, doncs, l’alternativa no acaba sent entre resignació o ruptura sinó entre eutanàsia o submissió. Més pessimisme impossible, en un periodista i escriptor que es distingeix precisament per la seva ponderació i mesura, poc donat a l’acceptació de la dinàmica dels extremismes com afirmava ell mateix …

Josep Benet, compromís i ambició

Imatge
Acabo de llegir l’exhaustiva biografia de Josep Benet escrita per Jordi Amat (“Com una pàtria.Vida de Josep Benet”), i les dues notes més rellevants que se m’acudeixen per definir la seva llarga i fecundíssima trajectòria vital són la del compromís i la de l’ambició. Si l’estil biogràfic de Jordi Amat, com afirma ell mateix, no pretén ser només el reflex objectiu d’una època sinó també “l’exploració d’un caràcter al llarg del temps”, de manera que l’acumulació de dades biogràfiques siguin simultàniament obra de recerca d’un temps “per a l’empatia”(“el document al servei del relat, i no al revés”), s’ha de dir que aquesta biografia compleix amb escreix el propòsit d’aprofundir en les capacitats, límits i contradicions de Josep Benet, el referent de l’antifranquisme nacionalista a Catalunya des de la immediata postguerra fins a la consolidació de l’autonomia (que no ruptura). Un drama nacional que s’identifica amb el drama personal del mateix Josep Benet. Tota una pàtria inclosa en la …

Contra l’Estat i contra nosaltres mateixos

Imatge
L’esprint final del procés, que arrenca amb la suspensió pel TC de la modificació parcial del Reglament del Parlament relativa a la tramitació en lectura única d’iniciatives legislatives, ha obert la caixa dels trons pel que fa al cúmul de raons i desraons que s’esgrimeixen d’una i altra part en aquest singular aparador estiuenc en què s’ha convertit la preparació immediata del referèndum unilateral. Voldria aclarir-me algunes coses a mi mateix per mirar de treure’n l’entrellat : 1.-Com recorda el Dictamen del Consell de Garanties Estatutàries del passat 6 de juliol sobre la proposta de modificació esmentada, la forma de lectura única per aprovar una iniciativa legislativa no està prevista explícitament a la Constitució però constitueix una pràctica parlamentàriaconsolidada i estesa a nivell d’Estat (Congrés i Senat) i a nivell de totes les CC.AA. El mètode de lectura única ja estava previst a l’article 135 del Reglament del Parlament de Catalunya en el cas de proposicions de llei sign…

Suite per un casament

Imatge
Fem la celebració del vostre casament aquest migdia, en la vostra trentena, en la plena joventut que és per vosaltres l’autèntic migdia. Us heu decidit a renovar un compromís que connecta aquest present amb el vostre passat i futur, i amb el present, el passat i el futur de tots nosaltres. El casament és celebració, festa, i també compromís envers vosaltres mateixos sobretot i envers els qui us envolten.
Trenta anys són un migdia, la claror zenital d’un esplèndid migdia, migdia que rebrota de les arrels primeres, remor de veus que estimen i mans que us acompanyen. Migdia lluminós per veure-hi tots els noms, els que primer van dir-vos i els que direu de nou.
Migdia d’hores calmes per nodrir-vos l’esforç tot esperant la tarda. Aquella dolça tarda que va viure amb vosaltres al bell mig de la vida, allargant-la molts anys, per fer lloc als matins que avui us són migdia.
En els vostres noms hi ha la identitat, l’origen que us fa persones i la saó del terreny on arrela el vostre compromís.
Recorda el teu nom que…

Privilegis raonables en perjudici de la raó

Imatge
 “M’estimo més plànyar-me de la meva fortuna que avergonyir-me de la meva victòria” (Quint Curci a “Història d’Alexandre el Gran)

En el seu assaig sobre “L’hora perillosa dels parlaments” Montaigne recorda que la guerra té naturalment molts privilegis raonables en perjudici de la raó, i per això recorda la cita de Ciceró segons la qual “ningú hauria de fer res dirigit a aprofitar-se de la ignorància d’un altre”. Els que ens trobem al mig de la confrontació entre la determinació independentista i l’immobilisme governamental ens hem de limitar a deixar constància, de moment, de l´ús que les parts en conflicte fan dels respectius privilegis, que des d’un determinat punt de vista poden semblar raonables, en perjudici de la raó, aprofitant tots els subterfugis que l’astúcia (de moment només l’astúcia) els proporciona enfront dels arguments interessats o directament ignorants i tergiversats. En la fase final del procés l’independentisme ha afegit al privilegi raonable del principi de l’autodet…

La por pel patrimoni com a símptoma

Imatge
Quan el Conseller Baiget deia que aguantaria anar a la presó peró no que anessin contra el seu patrimoni, en realitat no mostrava una simple reacció de covardia davant la possibilitat que li toquessin la butxaca sinó que posava de manifest dues evidències que segurament havia madurat pensant en les circumstàncies d’aquesta fase final del procés.   Primera, que la promesa de declaració d’independència dins de les quaranta-vuit hores següents a la victòria del sí en el referèndum és una entelèquia, un missatge als il.lusos i desprevinguts que es poden arribar a creure que dins la primera quinzena d’octubre serem un estat independent en el que la legislació de l’Estat espanyol ja no hi tindrà res a fer. Ell no s’ho creu i per això tem pel seu patrimoni, perquè sap que l’aplicació de la legislació de l’Estat espanyol podria resultar-li perjudicial esprés de l’1 d’Octubre. I segona, que el que s’està fent des del Govern de la Generalitat buscant el xoc frontal contra la legislació de l’Es…

La llei i l’embut

Imatge
Aquí tenim una llei i aquí tenim un embut, si ho barregem tot alhora tindrem la llei de l’embut.
La recepta és ben senzilla: posa a coure uns drets humans (l’autodeterminació n’és la millor imitació), deixa que faci xup-xup a foc lent en els mitjans adobats amb tertulians, l’hi apuges el to verbal amb un toc de puigdemont i unes gotes de la cup perquè prengui més bon gust; en fas un bon joc de mans quan ho fiques dins del tub i el primer plat dels humans serà el de la independència, l’única opció necessària de la cuina primigènia. La resta són accessoris (els síndics electorals, les urnes, meses i cens…), elements ornamentals per guarnir el plat del final, la declaració formal de la nostra independència.
Has d’evitar el Parlament, retorçar-li el Reglament, aprofitar tant com puguis la majoria absoluta i anar de pressa, de pressa, perquè tot en un moment passi ràpid per l’embut i no s’adoni la gent de l’afrau que li has fotut.
Amb aquests ingredients ben trinxats i salpebrats, afegint-hi propaganda per convèncer els espanta…