L’esmorzar d’Europa Press



  

 Al president Puigdemont se li va posar bé l’esmorzar d’ahir a Madrid en un hotel de luxe, patrocinat per Europa Press. Va saber aprofitar l’oportunitat de presentar davant d’un públic selecte, sense governants però amb una desena d’ambaixadors, la seva teoria sobre el “referèndum o referèndum”. Després de l’esmorzar se li haurien pogut fer dues preguntes que són alhora dues constatacions que es es poden treure d’una particular lectura de la seva exposició: oi que veu clar que l´únic referèndum homologable seria el que es pogués pactar amb l’Estat, i que l’altre referèndum (l’unilateral o com li vulgui dir) és un impossible, un afegit per guanyar temps? ; oi que també veu clar que el més important és iniciar d’alguna manera un diàleg amb les institucions de l’Estat i els representants dels partits polítics encara que d’entrada no es tracti del referèndum a Catalunya, o no es es tracti sobretot del referèndum a Catalunya?
    Més enllà de la literalitat de l’exposició del president, que llegida superficialment versaria només sobre el nou full de ruta del referèndum i l’oferta formal perquè l’Estat s’avingui a convocar-lo amb unes condicions raonables sobre la data, la pregunta, la participació, la interpretació del resultat i la possible moratòria per un posterior referèndum, una lectura gens forçada deixa el pòsit d’aquestes dues dades després de destriar el gra de la palla  i de desbrossar en un sentit positiu el que batega al fons de la seva intervenció:  Puigdemont sap perfectament que un referèndum unilateral no el portaria enlloc i complicaria encara més el laberint del full de ruta, i que la fórmula màgica de “referèndum o referèndum” serveix per aturar, de moment, els impulsos de la Cup; d’altra banda, l’oferta per parlar del referèndum pactat, i el reconeixement de l’aportació de l’Estat en una part important de les hipotètiques condicions de celebració, ara o més endavant, sense límit de temps, deixen entreveure que el que es demana en el fons és l’inici d’un diàleg amb l’Estat com a condició prèvia per desbloquejar les relacions Catalunya-Espanya i explorar la via d’alguna oferta de part de l’Estat per sobre o al marge de qualsevol referèndum.
    Ara que van de capa caiguda els accents diacrítics, Puigdemont ha posat l’accent diacrític sobre el referèndum pactat per distingir-lo clarament del no pactat. Un és vàlid, l’altre no és vàlid ni porta enlloc, diguin el que diguin els apressats per la independència a la cantonada. I encara més important, ha sabut aprofitar les urgències de la Cup per formalitzar una oferta d’inici de diàleg amb l’Estat com feia molt de temps que no es sentia.
   En aquest sentit es pot dir que el president, a més de posar un accent diacrític per subratllar l’únic significant vàlid que pot tenir el terme “referèndum”, ha eixamplat el camp semàntic de la paraula “pacte” que no només pot referir-se a l’opció prèvia d’un referèndum com a condició innegociable sinó a totes les condicions prèvies de l’anàlisi de les relacions Catalunya-Espanya, que poden abocar o no a un referèndum d’autodeterminació, o a un referèndum de reforma constitucional, o a un referèndum d’un nou Estatut, o a una consulta sobre una oferta negociada. Puigdemont en realitat està implorant que s’escolti Catalunya després de tant de temps de tancament. Potser no trigarà gaire a reconèixer, de manera més o menys explícita, que perquè s’escolti Catalunya caldrà modificar substancialment les bases del procés. El diàleg s’ha de fer possible per les dues parts sense posar condicions prèvies innegociables. I tant important com l’accent diacrític sobre la paraula “referèndum” ho és l’eixamplament semàntic del concepte “pacte”.
    “Ens volem asseure en una taula de negociació, no al banc dels acusats”, ha dit el president, i se li entén tot, perquè el que demana porta necessàriament més enllà de la negociació de les condicions concretes d’un referèndum d’autodeterminació que tots sabem que és impossible en la situació actual. Està trucant a la porta de la sala de negociacions. Si s’arriba a obrir, veurem si són capaços de començar a escoltar-se.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9