Dona natura a “o cabo do mundo”




La  corba del Miño a “ O cabo do mundo” des d’A Cova, Ribeira Sacra de Lugo


¡ Camiño, camiño branco !,
non sei para donde vas,
mais cada vez que te vexo
quixera poderte andar.
(Rosalía de Castro,
 “Dende aquí vexo un camino”,
 a “Follas Novas”)


Collaret del Miño,
capell de roureda
i penjolls de vinyes
guarneixen la dama.
A “o cabo do mundo”
el món no s’acaba
però en un punt es clou
l’empenta de l’aigua
per refer de nou
entre riba i riba
la corba fecunda
de la dona encinta,
i veus que el final
retorna al principi,
que el cap i la fi
segueixen el flux
del mateix destí
gravat al capçal
de tots els camins:
finir on comencen,
renéixer on es perden.
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9