Emporion




Asclepi mirant-se el mar
alguna tarda d’estiu
de fa dos mil dos-cents anys,
quan Europa navegava
i es començava a formar.
Perduren encara avui
Asclepi, Europa i el mar,
la intemperància dels mals,
la grandesa del viatge
i la il.lusió pel futur.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu