Metafísica convergent






   En el superdissabte del passat dia 21, els militants i simpatitzants de Convergència Democràtica van decidir per àmplia majoria no refundar el partit sinó fer-ne una cosa nova, tal com proposava el  mateix Artur Mas, el qual, però, vol mantenir les coses bones que ha tingut Convergència. En el Congrés del proper juliol s’elegiran els càrrecs directius.


Per no perdre el que abans eren
els ontòlegs convergents
han descobert la manera
de ser iguals però diferents.
El nou ser de Convergència
tindrà una forma escaient
però idèntica l’essència
que l’ha feta en tot moment.
Passarà de ser potència
amb un passat intangible
 a mostrar-se en aparença
com pur acte incorruptible.
Serà un ens totalment nou
per repetir el que ha fet sempre,
és a dir, amagar l’ou
fent veure que va per feina.

En la forma de partit
la substància és la prevista
per aquell qui l’ha parit,
però amb una virtut mai vista.
Malgrat sigui pujolista
com atribut essencial
per fora serà masista
amb un fi descomunal,
obtenir la independència
per moviment natural,
anant d’essència en essència
fins l’estat original.

Als votants de Convergència,
que no són pas metafísics,
se’ls dispara la impaciència
amb molts dubtes catalèptics.
Com pot ser nou el que és vell,
si els Rulls, els Homs i els Turulls
són de la mateixa pell
i amb els mateixos embulls
de l’essència convergent
que han tingut tota la vida,
quan l’únic bon president
era un Pujol fet a mida?

Artur Mas, gran estratega,
dóna la resposta exacta
per aclarir aquest dilema
entre la potència i l’acte:
“La potència és tota meva
quan opero el gran miracle
que res sembli el que abans era
amb les urnes d’un dissabte,
però l’acte  es consumarà
quan en el proper congrés
jo faré el que em semblarà
per completar el llarg procés”.
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat