Mas del Montseny




 Amb ulls esbatanats i porta closa,
coberts els finestrals de pols antiga
sobre els batents corcats que ja no s’obren,
contempla el mas vetust a ple migdia
la vall fulgent pel bes primaveral
que amb Isis juvenil sempre retorna,
l’altivesa insolent del Matagalls
acaronat pel verd de faigs i roures.

Com un frec persistent d’aquest retorn
s’arrapa a la paret, rejovenint-la,
la branca d’un roser que ha tret florida
per recordar-li al mas que vell i tot
el besarà la fronda amb saba nova
quan no quedi ningú rere la porta.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu