Es demanarà el DNI per poder parlar en castellà?

  

  A rel del resultat insuficient de 27S per portar a terme el full de ruta de l’independentisme, els seus mateixos representants no s’han cansat de repetir que cal eixamplar la base social per obtenir una majoria suficient que legitimi la via cap a la independència, a través d’una negociació amb l’Estat espanyol i si aquesta no és possible a través d’una declaració unilateral. Fa més d’un any, molt abans de conèixer els resultats insuficients del 27S, van començar a sortir propostes de Constitució per a l’Estat independent de Catalunya, fins a tres, que amb un excés d’eufòria donaven per descomptat que la situació política ja era prou madura per dibuixar la Constitució que ens mereixíem.

   La moderació que exigien aquells resultats, i la crida a eixamplar les bases socials de l’independentisme, no han mogut els sectors més decidits a matisar i mirar d’explicar les seves propostes per aconseguir un major nombre d’adhesions, sinó ben al contrari, han produït successives fugides endavant amb el risc de generar una falca de divisió  cada vegada més profunda entre partidaris i contraris al procés. De moment no tenim cap resultat que justifiqui l’eufòria, però alguns sectors s’entesten en anar tan de pressa que aviat els perdran de vista els que necessiten per completar les bases, que no poden entendre tanta precipitació.

   Una primera fugida endavant es va protagonitzar per part del Parlament amb l’aprovació de la declaració del 9N del 2015, que donava per fet que en un termini de dos mesos s’endegarien les lleis de desconnexió amb l’Estat que havien d’obrir la via ràpida cap a la declaració unilateral d’independència. Els mesos posteriors han anat posant sordina a les possibilitats reals, però això no ha impedit noves fugides endavant, com la ratificació a instàncies de la Cup d’aquella mateixa declaració, amb l’afegit d’una crida esbojarrada a la desobediència, i últimament el manifest koiné per la defensa del català com a llengua territorial, amb el propòsit confessat d’arribar a imposar el català com a llengua de susbstitució del castellà, és a dir, d’invertir exactament el domini d’una llengua per l’altra, acabant, segons el seu anàlisi, amb el perjudici del bilingüisme propiciat pels immigrants al llarg dels anys. 

   El mateix propòsit lingüístic apareix en la Proposta de Constitució per a la República Catalana que abans d’ahir es va presentar, amb notable ressò dels mitjans públics catalans, a la presidència del Parlament de Catalunya. En aquest text es proposa el català en exclusiva com a llengua nacional i oficial de Catalunya, i si bé es reconeix al castellà “un estatus jurídic especial com a patrimoni cultural i de cohesió que cal respectar, garantir i protegir”, en la disposició transitòria primera del mateix text es diu que “el règim jurídic de la llengua castellana ha de respectar, garantir i protegir el drets lingüístics dels catalans que constitueixen el nou Estat, nascuts abans de l’any 1977, a poder emprar oralment i per escrit la llengua castellana davant les institucions públiques, sense que hi hagi d’haver cap tipus de discriminació per raons lingüístiques”. Qui va proposar i redactar aquesta disposició devia passar per algun moment de greu confusió mental, perquè constitueix un exemple perfecte de contradicció en els seus propis termes: per força hi ha d’haver discriminació lingüística si només poden emprar oralment i per escrit la llengua castellana davant les institucions públiques els nascuts (s’entén, els immigrants que tenen el castellà com a primera llengua) abans de l’any 1.977, i no la poden emprar els nascuts després del 77 encara que tinguin també el castellà com a llengua materna o primera llengua.

   Cal denunciar un despropòsit tan majúscul, que dóna als immigrants un tracte paternalista, que desmenteix per ell sol els cants de sirena de la totalitat de la proposta de Constitució, profundament discriminatori respecte de més de la meitat de la població catalana que empra el castellà com a primera llengua. M’imagino assistint a una vista a qualsevol jutjat de Catalunya, veient el jutge que demana el DNI a un implicat o testimoni i comprova si és nascut abans o després del 77 per deixar-lo parlar en castellà o comminar-lo a parlar en català. M’aixecaria de vergonya.

  Si el que es vol és eixamplar les bases socials de l’independentisme, res millor que aquestes fugides endavant per allunyar-les definitivament. Alguns dels representants del sobiranisme n’haurien de prendre nota i començar a posar les coses al seu lloc . Ara sí, sense por.