Dones d’aigua





Un matí de primavera
tornava a Can Patiràs
la velleta sortillera
 que assistí al part embruixat
del fill d’una dona d’aigua
que d’amor va ser corpresa
per un noi de la contrada
una nit de lluna plena.

Segons conten les llegendes
que s’expliquen per Sant Iscle
la dona portava plenes
de peces d’or les faldilles
en forma de grans de blat,
regal de les dones d’aigua
que s’havien empescat
pel fillet de la companya.

En arribar a Can Xic Grau
i veure’s plena de  grana
va pensar que allò era un frau
i se’n va desfer amb desgana.
Mentre el blat queia per terra
feia d’or el que tocava
i heus aquí que amb gran sorpresa
quedà l’era ben daurada.
Arrelats al fang daurat
van créixer al volt de la casa
alguns arbres ben cepats
que fan ombra a la bancada.

I diuen que encara avui
seguint el sol de la tarda
s’enfilen marges amunt
les etèries dones d’aigua
i ballen a la bancada
i al porxo encisat de l’era
mentre esperen la vesprada
i l’embruix de lluna plena.
L’acàcia, el pi i la noguera,
els arbres de rel daurada,
vetllen l’encant de l’espera
fins que ve la matinada.

C.A. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Suite per un casament

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu