Dones d’aigua

Un matí de primavera

tornava a Can Patiràs

la velleta sortillera

 que assistí al part embruixat

del fill d’una dona d’aigua

que d’amor va ser corpresa

per un noi de la contrada

una nit de lluna plena.

Segons conten les llegendes

que s’expliquen per Sant Iscle

la dona portava plenes

de peces d’or les faldilles

en forma de grans de blat,

regal de les dones d’aigua

que s’havien empescat

pel fillet de la companya.

En arribar a Can Xic Grau

i veure’s plena de  grana

va pensar que allò era un frau

i se’n va desfer amb desgana.

Mentre el blat queia per terra

feia d’or el que tocava

i heus aquí que amb gran sorpresa

quedà l’era ben daurada.

Arrelats al fang daurat

van créixer al volt de la casa

alguns arbres ben cepats

que fan ombra a la bancada.

I diuen que encara avui

seguint el sol de la tarda

s’enfilen marges amunt

les etèries dones d’aigua

i ballen a la bancada

i al porxo encisat de l’era

mentre esperen la vesprada

i l’embruix de lluna plena.

L’acàcia, el pi i la noguera,

els arbres de rel daurada,

vetllen l’encant de l’espera

fins que ve la matinada.

C.A.