La Colau en tramvia




La Colau busca el seu vot,
potser el vot de la vergonya,
per aprovar el pressupost,
i la Cup li va de conya,
però el Garganté profund
se li ha girat d’esquena
i no n’hi deixa ni un
perquè la guàrdia fa pena.

Mes la Colau se’ns ablama
i troba el vot que li falta
saltant a la línia blava
del tramvia a la part alta,
i en el salt troba el Macias
del troleibús convergent
que es presta a fer-li les vies
i a passar per dissident.
I el Trias, pobret, s’esvera,
i és tot ell un disbarat,
es posa fet una fera
cridant que l’han enredat.

Si els pressupostos no corren
almenys correrà el tramvia,
i si a Diagonal no el volen
ja hi pujaran algun dia.
La Colau se’n va en tramvia,
vol travessar en diagonal
la ciutat que ella somia,
amb els cotxes al raval,
passejant amunt i avall
com si visités Suïssa,
una mostra al capdavall
de la polis més lluïda.
I mentre ella es posa fina
saludant des del tramvia,
l’Ajuntament desafina
amb la Cup fent-li la guitza.

Ciutat sense pressupostos
però amb projecte de tramvia
és el súmmum dels capgrossos
raucant enmig de les vies.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

De què parlem quan parlem d’un referèndum amb garanties?

El referèndum unilateral, a cara o creu

3 de 9