Mentrestant




A Madrid no hi ha govern
i a Catalunya el que hi ha
no se sap per qui governa
ni quant de temps pot durar.
Allà fan investidures
per veure què en pot sortir
mentre aquí fem la viu-viu
i esperem veure’ls venir.
Allà van de dreta en dreta
i aquí anem de “post” a “pre”,
i tant allà com aquí
som de dret a qui sap què.

En Rajoy ja és un  fantasma
cada cop més melancòlic
i en Puigdemont fa molt bé
el paper del bon acòlit
aplicant la regla d’or
d’anar salvant Convergència
entre el postautonomisme
i la preindependència,
mentre el Junqueras fa números
per si pot desconnectar
i no li quadren els comptes
ni per comprar l’aixovar.

La majoria absoluta
s’ha esvanit per no tornar
i el conte dels divuit mesos
no se’l creu qui el va prenyar.
Entre incrèduls i perplexos
vivim en un mentrestant
que és també un bon espectacle
divertit i emocionant:
el mentrestant del poder
que no sap com governar,
un drama sense final
que ens convida a anar a votar.
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat