Mirall

Com en un joc de miralls

se’m barregen els meus anys

amb els que compleixes ara.

Si miro endins del cristall

puc veure-hi la meva cara

satisfeta i expectant

perquè hem bastit nova llar

en els meus trenta-un anys

i comencem a albirar

el contorn del teu dibuix

retallant-se davant nostre.

I se’ns confonen en veure’t

l’espai obert de la plaça

i el color blau dels teus ulls.

Si giro el cap del cristall

sé del cert que al meu darrere

s’apilen noves imatges

que en un present permanent

es fan tan meves com teves,

queden gravades per sempre

a cada angle del mirall

pel cisell del mateix temps,

com el reflex protector

que dins d’un fons infinit

ens guarda tot el que som

en perenne joventut.

C.A.

25 d’octubre de 2015

31è aniversari de l’Elena