Llindar




Tenim el nom,
Rosa, contra la mort,
i en el teu nom
la perenne adultesa
dels anys que ens sobreviuen.
Passen els dies,
i el temps que se m’escola
entre les mans
et protegeix a tu
al límit de la vida,
en el llindar
d’aquella nova estança
on conflueixen
la feina de la sembra
i el goig de la collita.
És el record
d’un temps que no caduca,
que està tornant
amb tu i amb el teu nom
des del fons de l’absència.
 C.A.
7 d’octubre de 2015
5è aniversari de la mort de la Rosa


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat