Meridiana independència

La independència és molt clara,

de tan clara, Meridiana.

Per això el que convé ara

és plantar-hi l’estelada.

Serà una ona de desitjos

que inundarà la ciutat

pels barris més indecisos

tot demanant unitat.

Serà un tren a la Sagrera

que ens portarà bon auguri,

una imparable fal.lera,

 no hi haurà déu que l’aturi.

Serà un giny al Corte Inglès

per demostrar al món sencer

que anem junts obrer i burgès

en el joc del tot o res.

Travessarem Sant Andreu

i cridarem als balcons

que el temps que resta és molt breu

i cal posar-hi collons.

Serà un passeig per Mallorca,

per València i Aragó

deixant oberta la porta

per si pugen al vagó.

Anirem del Clot a Glòries,

una il.lusió renovada

que ens du del sot a la glòria

d’una sola voleiada.

Serà una peça mai vista

al Teatre Nacional,

cadascú protagonista

d’una trama amb gran final.

Serà un clam la Meridiana

quan arribi al Parlament,

una via alliberada

per l’emoció de la gent.

Ara és l’hora catalans

d’alçar les nostres banderes

com veles sobre l’asfalt

als barris de les fronteres!

C.A.