Un lluït llistat de llistes
Se’ns acumulen les llistes
i creixen de tal manera
que al pati sobiranista
hi ha més llistes que senyeres.
La llista del president
fou de totes la primera
però ara en Mas és mig absent,
pateix de forta caguera
veient que l’Ajuntament
li ha agafat la davantera
amb el perill imminent
d’arribar a la capçalera.
Tenim la llista d’en Mas
que hi serà com si no hi fos
per confegir un cartipàs
ben obert i generós.
Tenim la llista Junqueras
que regna però no governa,
la llista de les dreceres
amb uns colors que enlluernen.
Hi ha la llista de la Cup
que era anatematitzada
i ha esdevingut de retruc
la llista més desitjada.
Tenim llistes mig conjuntes,
mixtes i mig separades,
amb tints d’acords i disputes
que fan perfectes aiguades.
Hi ha la llista sense sigles
per oblidar el color sèpia
(dominant durant un segle)
i fer blanc el que era negre.
Hi ha llista sense polítics
o amb polítics camuflats,
amb amateurs mig polítics
i professors estofats.
Veiem a la llista d’Omnium,
com el seu nom molt bé indica,
un bigarrat revolutum
de civils amb molta plica.
Llista de concentració,
de govern provisional,
per fer la desconnexió
quan l’èxit sigui total.
No ha sortit, però ja es dissenya,
una llista sense noms
amb la màgia d’una idea:
fora noms i vinga escons!
Com triar entre tantes llistes?
Caldrà que una mà innocent,
per exemple la Terribas,
la tregui d’un recipient,
o que en fem un enigmarius:
“No és d’esquerres ni de dretes
i omple el teu imaginari”
(de nooooooou lletres)
C.A.
Comentaris