Roda d’Isàvena





Hi ha un joc de blaus
a l’entrada del claustre
i un punt vermell
que juga amb els meus ulls
quan m’assec a l’escala.
Al meu davant
un punt de llum fendeix
l’ombra del claustre
besant la llosa antiga
als peus de les arcades.
Rodant l’Isàvena
el temps s’acoloreix
i esclata el verd
al monestir d’Obarra
varat prop de les aigües.
De temps en temps
la natura punteja
amb colors càlids
la sorpresa dels ulls
captant la seva imatge
i és aleshores
que es fa el sentit de tot
el que ens captiva
suspès en un instant
al centre de la roda.

C.A.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat