I seguirà el futur

Quan tu tinguis l’edat que jo tinc ara,

tindrà el teu fill l’edat que tu tens ara

i seguirà el futur soldant les baules

que fan que siguem uns essent uns altres.

Som tots un sol present, una sang tendra

que circula incessant per la memòria

esdevinguda cos, petja i traspàs,

cercant els mots d’una llengua perenne.

Un vívid fil de temps uneix els braços

de la mare pujant-te a collibè

als vostres braços d’ara oberts al fill,

un gest que obre l’espai a l’infinit.

De l’un a l’altre gest creix el misteri

de l’única paraula que ens comprèn,

la que ens diu el que som i el que serem

amb veu suau, tot just a cau d’orella.

C.A.

9 de desembre de 2014

34è aniversari del Francesc