Majoria absoluta?


   La majoria absoluta de l'independentisme en unes eleccions anticipades no acaba de quadrar amb la projecció del resultat de la consulta del 9N sobre un cens electoral actualitzat:


   Aquests serien els números:

-     Els participants al 9N (2.305.290) són el 37% dels que podien haver participat (6.228.531).
-      El cens electoral de Catalunya actualitzat a 2014 (segons dades del INE) és de 5.478.173 electors, dels quals 184.590 són catalans residents a l’estranger.
-      La diferència entre els que podien haver participat (6.228.531) i el cens electoral (5.478.173), és de 750.358, i ve donada per la suma dels menors de 16 i 17 (134.006, segons dades del INE) i els estrangers residents  Catalunya que també podien participar (que serien 616.352 del total de 963.717, majors de 15 anys, segons les mateixes dades).
-          A les eleccions anticipades de novembre de 2012, els vots del bloc llavors qualificat de sobiranista (CiU+ERC+IC+CUP) van ser de 2.100.523, equivalents al 57,76% del total de votants, amb una participació del 67,76% dels cens que llavors era de 5.413.868 electors.
-          Si es pren com hipòtesi que en les pròximes eleccions la participació  en percentatge podria almenys ser la mateixa que el 2012 (3.712.010 vots, equivalents al 67,76% de 5.478.173) el resultat obtingut pel Sí-Sí en la participació d’ahir (1.861.753), si també es repetís,  significaria el 50,15%, significativament més baix que el 57,76 % actual del bloc sobiranista.
-          Però no cal oblidar que en les pròximes eleccions legislatives no participaran ni els menors de 16 i 17 anys ni els estrangers residents, i per tant el resultat del Sí-Sí s’hauria de corregir. Com hipòtesi també, si el total d’aquests menors i residents (750.358) es calcula que ha participat en aquest procés d’acord amb el mateix 37% general, tindríem que haurien estat 277.632 “votants” que no hi seran a les pròximes eleccions. Si es corregeixen els 1.861.753 “vots” del Sí-Sí de la participació  amb el 80,76% que hauria obtingut d’aquests 277.632 (equivalent a 224.215), els vots sobiranistes a les pròximes eleccions serien 1.637.538 , el que voldria dir el 44,11% del total d’hipotètics votants de 3.712.010.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

Imatge
     Enfront de la diversitat de propostes de diferents sectors independentistes (minoritaris) que opten per l’abstenció o el vot nul en les properes eleccions generals del 23J, m´ha cridat l’atenció el raonament de Salvador Cardús en un article recent al diari  Ara  ( "El dilema abstencioniasta" ) en el que, si bé es mostra comprensiu amb les motivacions dels abstencionistes, fa una crida a la participació com un mal menor per evitar els mals majors que es podrien derivar d’una abstenció massiva que aprofitaria l’espanyolisme.   En el dilema que se li   planteja entre la convicció abstencionista i la responsabilitat participativa Salvador Cardús opta per aquesta segona com un mal menor.    És a dir, a l’hora d’avaluar les conseqüències de votar o no votar continua sent imprescindible apel.lar a la distinció entre les conviccions i la responsabilitat. Jo també ho crec, però llàstima que aquesta evidència arribi massa tard de part del dirigents independentistes que el que
Més informació

De vegades els anys

Imatge
    De vegades els anys fan un tomb per la vida i ens porten al passat per mostrar-nos la mida d’allò que ens és donat i el pas del temps no oblida.   De vegades els anys són un semblant sorprès, una cara d’infant amb ulls d’un blau encès que ens miren preguntant on és el que hem après.   De vegades els anys   són volants de disfressa de color negre i blanc, una joia distesa en un cos envoltat d’atencions i tendresa.   De vegades els anys són un braç que s’estira per donar-nos la mà, són l’ahir que ens arriba per fer junts la tirada anant de riba en riba. C.A.   25 d’octubre de 2023 39è aniversari de l’Elena
Més informació

Xavier Trias, indignat

Imatge
   A l’entrevista d’ahir a Els Matins de TV3   Xavier Trias es mostra indignat. Sens dubte que algunes expressions en calent que deixa anar, sobre la manca de paraula dels adversaris, acusant cap al final Collboni d’ordir maniobres deshonestes, obeeixen a la decepció personal de no haver aconseguit l’alcaldia de Barcelona quan la tenia coll avall. Diu que fins una hora abans de la investidura no va saber que no seria alcalde, que no li van comunicar que havien canviat la decisió, sense concretar, però, en què consistia aquesta decisió prèvia abans de modificar-la. Val més passar per alt les paraules gruixudes d’aquesta indignació i anar al gra del que es pot deduir políticament de tanta fraseologia buida.    Escoltant entre línies l’entrevista s’hi endevinen dues evidències: -        Magnifica la seva derrota personal fins a l’extrem de qualificar-la com un mal per a Catalunya. Que ell no sigui alcalde empitjora les coses a Catalunya. Quan se li pregunta si la decisió de PSC, Co
Més informació