Locucions



   Als catalans no ens agrada gaire anar de cara. Per això  tendim a donar la volta als conceptes i a esquivar les paraules gruixudes i directes amb locucions que ens resulten més amables, però que potser no són molt comprensibles fora de casa.

   De l’autodeterminació, en diem dret a decidir.
   Del referèndum, consulta.
   De la pregunta, escoltar el poble.
   De la independència, nou Estat d’Europa.
   De les manifestacions, via o v.
   De la separació, llibertat.
   De la crisi, dèficit fiscal.
   De les desigualtats, manca de recursos propis.
   De la negociació, aigua passada.
   D’Espanya, causa impossible.
   De la democràcia, votar com sigui.
   De la política, rumb desconegut.
   D’ERC, l’Oposició.
   De les eleccions , plebiscit.
   Del poder, voluntat de ser.
   Del pujolisme, herència superada.
   De Convergència, “El partit del president”.
   De la suspensió de la consulta, posar en marxa els preparatius.
   De la història, convocatòria.
   Del decret, document històric.
   Dels mitjans públics de comunicació, la veu del poble.
   Del fracàs, navegar amb el motor parat.

   El Gobierno de España no ens entén, perquè a Madrid  no estan per tantes subtileses i de tot en diuen Constitució.

   

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat