De Tancredo a Tancredi
Si a Mariano Tancredo
no l’ajuda el rei Felip,
tindrem braus d’aquí t’espero
i més d’algun esgarip.
A la calba d’en Duran
s’hi juga una altra partida,
el silenci és expectant
al final de la corrida.
Madrid exagera el drama
i aquí es viu com un sainet,
però si hi hagués rematada
la plaça fotria un pet.
El mestre Mas, de moment,
i ens explica l’argument,
perquè tothom se l’aprengui,
que com deia Lampedusa
per més que allà tot canvïi
la nostra és una altra musa
que fa que res no ens desvïi.
Si a Madrid coronen rei,
que els aprofiti la festa,
que per llevar-nos la pell
no hi ha monarca amb prou testa.
Entre Tancredo i Tancredi,
republicans i monàrquics,
perquè tota Europa ens cregui
proclamem que som autàrquics.
Tenim un rei en conserva,
republicà per més senyes,
que regna però no governa,
Oriol Junqueras I
(i potser serà el darrer)
que ens treurà el ventre de
penes
quan Tancredo ja no hi sigui,
el rei Felip renuncïi
i Tancredi apagui el ciri
amb Duran al cementiri.
C.A.
Comentaris