Coses que la Infanta no havia de fer

De la Interlocutòria de 3/04/2013, dictada pel jutge José Castro Aragón, del Jutjat d’Instrucció nº 3 de Palma de Mallorca, en les Diligències Prèvies 2677/08, acordant la citació a declarar com imputada de la Infanta Doña Cristina Federica de Borbón y Grecia, es dedueixen algunes coses que la Infanta no havia d’haver fet:

- Acceptar ser nomenada vocal de la Junta Directiva de la Asociación Instituto Nóos de Investigación Aplicada, quan aquest càrrec no era necessari per a la vàlida constitució d’aquella Associació i justament amb la intenció de no utilitzar aquest càrrec.

- Acceptar que el càrrec de vocal anés acompanyat de la denominació “S.A.R. La Infanta”, de la mateixa manera que el càrrec de tresorer de l’Associació que ostentava l’assessor personal de la Infanta, el Sr Luis Carlos García Revenga, anava acompanyat, en la redacció dels fulletons de propaganda i publicitat de l’Associació, de la denominació “Asesor de la Casa de S.M. El Rey”.

- Si de veritat no tenia activitat concreta en la marxa de l’Associació, deixar que la designació com a S.A.R prevalgués per sobre de la seva capacitat i competència personal.

- Deixar que amb el seu consentiment i coneixement, i amb la seva denominanció de S.A.R., els convenis de l’Associació de Illes Balears Forum i València Summit es comencesssin a negociar al Palau de Marivent de Palma i al Palau de la Zarzuela, aquest últim amb la presència de Francisco Enrique Camps Ortiz i María Rita Barberà Nolla.

- Acceptar ser nomenada secretària de l’empresa Aizoon SL, amb aportació del seu propi patrimoni a la mateixa, participada al 50% amb el seu marit I.Urdangarín, quan aquesta empresa era la beneficiària dels convenis de l’Associació Nóos, aquesta última sense ànim de lucre per definició i per imperatiu legal, deixant en evidència l’afirmació del seu marit que la presència de la Infanta en l’Associació era per oferir als seus interlocutors la major transparència possible sobre la seva constitució.

- Acceptar que aquesta empresa facturés a l’Associació Nóos quan era evident que no hi havia cap relació real de contraprestació entre les dues entitats.

- Acceptar que amb càrrec als comptes de Aizoon SL es paguessin despeses personals.

- Deixar que en la relació epistolar entre I.Urdangarín i el seu soci DiegoTorres consti que la Infanta tenia coneixement i recolzava el disseny dels dos socis en la compra de les participacions de Araujuzón SL, la creació de la Asociación Instituto Nóos de Investigación Aplicada, la constitució de Aizoon SL i la designació de la nova junta de l’Associació amb la Infanta com a vocal el 23 de setembre de 2003.

- No haver comentat amb el seu secretari personal, i de les Infantes, el també imputat Carlos García Revenga, que d’acord amb els trets de l’activitat de l’Associació i de l’empresa mercantil el seu marit podia estar incorrent en un tracte privilegiat en les seves relacions econòmiques amb particulars i en la no submissió a les normes que regeixen les contractacions públiques, justament per les vinculacions d’ambdós amb la Casa de S.M. El Rey.

- No comentar amb el seu marit el fet que S.M El Rey no tingués coneixement de la presència de la Infanta i del secretari personal en l’Associació com a vocal i tresorer respectivament, si és que es pot considerar creïble que aquest secretari personal tampoc ho hagués comentat amb S.M. El Rey.

- No desvincular-se directament i per pròpia iniciativa de l’Associació i de la mercantil, quan havia de conèixer les caracterísques del funcionament de l’Associació i de l’empresa abans que el seu pare aconsellés que I. Urdangarín s’abstingués de determinats comportaments.

- No comentar directament amb el rei, el seu pare, que les seves recomanacions no s’estaven complint per part del seu marit I. Urdangarín.

- Emplear, segons testimonis, personal de feina domèstica en situació irregular a Espanya dient-los que cobrarien amb diner opac fiscalment, i acabar contractant-los a través de la mercantil Aizoon SL.

- Permetre que el seu marit decidís que fos només per mitjà de la empresa Aizoon SL, de la que era partícip al 50%, que es facturessin els suposats serveis, per conveniència fiscal.

- Participar en un projecte de vela promogut per l’Associació, segons consta en un mail del soci Diego Torres, i possiblement en altres projectes.

- Permetre que el seu marit utilitzés com a propi un compte en el que la Infanta constava com autoritzada perquè s’hi actualitzessin determinades operacions.

- En definitiva, propiciar (potser a títol de cooperadora necessària, o almenys de còmplice) que les proposicions de I. Urdangarín i el seu soci Diego Torres tinguessin entre els particulars i les Administracions un acolliment tan pròdig com privilegiat, que no haurien obtingut sense comptar amb l’aparent i consensuat reforç de la Casa de S.M. El Rey.