Convergència cega

Si Maragall tenia compassió de la vaca cega,

per què no n’hem de tenir nosaltres de Convergència?

Anant de cul entre una i altra cosa,

avançant d’esma pel sobiranisme,

va Convergència tota sola.És cega.

D’una convocatòria amb massa presses,

Esquerra va buidar-li un ull, i en l’altre

se li ha imposat un pacte: Convergència és cega.

Mira de governar com ans solia,

mes no amb el posat ferm d’altres vegades,

ni amb l’acord d’Unió, no: va tota sola.

Ses militants, als diaris i tertúlies,

pel soroll de la ràdio i tevetrès,

fan dringar l’esquellot mentre pasturen

al prat independent... Ella ja en dubta.

Topa de morro contra els pressupostos,

i voldria aprovar-los... Però no pot,

i se’n va a Madrid a demanar ajuda.

I torna amb ben poquet. Després aixeca

al cel, enorme, la seva protesta

amb un gran gesto tràgic; parpelleja

damunt les mortes arques, i se’n torna

orfe de llum sota un deute que crema,

vacil.lant sobre el munt de retallades,

dubtant profundament de la consulta.

C.A.