La justícia contra el sistema


  Per una vegada una Sentència, la del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala Primera) de Luxemburg, ha posat al seu lloc el sitema bancari. I ho ha fet, en concret, en una qüestió que afecta de ple als consumidors del carrer, en el tema de les execucions hipotecàries. Aplicant el text refòs de la Llei Hipotecària de 30 de desembre de1944, el sistema bancari en tema d’impagament d’hipoteques ha gaudit del privilegi d’un procediment expeditiu (qualificat de sumari en l’argot processal) que sempre ha tingut contra les cordes al ciutadà que per la circumstància que fos no podia fer front a algun dels venciments de la hipoteca. No es podia aturar la irreversibilitat de la condemna a perdre el domicili si no era pagant. No s’hi valia al.legar cap motiu de nul.litat que tingués a veure amb la posició abusiva del banc per suspendre l’execució. Si tens alguna queixa, se li venia a dir al consumidor del carrrer, ja l’exposaràs en un altre moment, en un altre procediment i davant un altre jutge, però ara paga, i, si no, perds l’immoble hipotecat.
   Aquesta posició d’abús sistemàtic s’ha vingut perllongant durant tota la dictadura, durant la transició i en temps de democràcia, fins ara. Sembla tanmateix que en aquesta matèria el poder legislatiu era cec o que no volia veure la clara posició d’abús dominant del sistema bancari per damunt del ciutadà corrent. A nivell estatal espanyol es va legislar de forma cada vegada més pertinent sobre la protecció dels drets dels consumidors, però en cap moment es va fer evident la necessitat de reformar la Llei Hipotecària i la Llei d’Enjudiciament Civil per posar fi a aquella posició d’abús i adaptar-les a l’exigència legal de protecció al consumidor. Paradoxalment, ha hagut de ser el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, interpretant la Directiva 91/13 de la Unió Europea, de 5 d’abril de 1.993, el qui ens ha posat davant el mirall de la distorsió del nostre sistema. On érem els professionals del món del dret durant tot aquest temps? On eren els jutges, les Audiències, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional que es van mantenir al marge d’un sistema que privilegiava escandalosament la posició del banc contra el consumidor, que produïa indefensió i atemptava contra el principi de la igualtat d’armes de defensa en tot procediment?
   Estem davant una conseqüència més dels excessos de la bombolla immobiliària. Mentre les coses funcionaven com el sistema i els consumidors volien, el diner es prestava a mans plenes sota la divisa de “això vols, aquí ho tens”. Quan es va començar a veure que això era un disbarat, i que els diners prestats s’havien malbarat en gran part, el sistema bancari va recórrer a la còmoda utilització de l’execució hipotecària sumària donant per descomptat que la llei li era del tot favorable. Del naufragi a què havia donat lloc l’aventura insensata del professional banquer i el consumidor del carrer només se’n salvava el banquer. Ara el Tribunal de la UE ens diu que el consumidor també té dret a protegir-se.
   La Sentència del Tribunal de Justícia de la UE, de 14 de març de 2013, amb un llenguatge clar i precís, pivota sobre dos aspectes. En primer lloc, declara que la legislació espanyola és contrària a la Directiva europea sobre protecció als comsumidors perquè no permet que l’al.legació per part del consumidor d’una clàusula abusiva davant el professional banquer doni lloc a la suspensió de l’execució hipotecària i obri el pas a jutjar prèviament l’eventual nul.litat del contracte de préstec. En segon lloc, quant a la intrepretació de quines clàsules poden considerar-se abusives, i per tant donar lloc a la nul.litat del contracte d’hipoteca, la Sentència estableix dos criteris que són els que han de tenir en compte els jutges nacionals al jutjar cada cas: la situació de “desequilibri important” en què es pot trobar el consumidor a l’hora de tenir en compte els mitjans de què disposa per enfrontar-se a una imposició abusiva de part del banc, i si aquest desequilibri es posa de manifest per infracció de les exigències de la bona fe contractual considerant que el consumidor no hauria acceptat segons quines clàusules si s’haguessin proposat en el marc d’una negociació individual (és a dir, en el marc d’una negociació de tu a tu, d’igual a igual, i no en el marc d’una contractació adhesiva en la que el consumidor es limita a acceptar el que se li proposa).
   Els criteris que senyala la Sentència tenen a veure amb les clàusules de venciment anticipat del deute hipotecari (seria abusiva la clàusula que permet la reclamació de tots els terminis pendents si no s’ha produït un incompliment substancial d’una part important del deute), de determinació dels interessos (que seran abusius si s’aparten desproporcionadament dels interessos legals) i de liquidació unilateral per part del banc de l’import del deute impagat (seria una clàsula abusiva en tant que suposa una excepció a les normes que s’apliquen quan no hi ha acord entre les parts i dificulta per tant el dret de defensa del consumidor).
   L’aplicació d’aquests criteris per jutjar si una clàusula és abusiva, en particular el que es refereix al supòsit de considerar si el consumidor hauria acceptat segons quines clàusules en el marc d’una negociació individual i no adhesiva, trobo que podria tenir especial incidència en el tema tan controvertit de la “dació en pagament”, és a dir, amb la conveniència de reformar la llei hipotecària de manera que es doni per acabat el procediment d’execució quan al consumidor se li hagi subhastat la finca hipotecada o hagi sigut ell mateix el qui l’hagi entregada voluntàriament per pagar el deute, sense possibilitat de continuar perquè el banc pugui fer efectiva la diferència de valor indefinidament contra el deutor per obligació personal. En el marc d’una negociació individual, de tu a tu, d’igual a igual, ¿qualsevol consumidor corrent podria acceptar raonablement la possibilitat de convertir-se en deutor de per vida d’un banc si com a conseqüència de no poder fer front a una hipoteca li subhasten o se li queden la vivenda a un preu inferior al que ha taxat el mateix banc? ¿ No es dóna aquí un desequilibri important en perjudici del consumidor?



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat