No anem bé

No comença bé el procés de convocatòria de consulta endegat per CiU i ERC amb la proposta de Resolució d’aprovació de la Declaració de Sobirania del Poble Català. En el pacte d’encara no fa un mes, CiU i ERC expressaven el seu compromís de fer una consulta al poble de Catalunya perquè aquest pugui decidir democràticament i lliurement el seu futur col.lectiu. En la proposta de Resolució feta pública ara el procés per a la consulta per decidir passa a segon terme, i de manera sorprenent passa a primer pla una declaració de sobirania que parteix de la presumpció de què les últimes eleccions han expressat i confirmat el mandat domocràtic perquè la nova cambra, en respresentació de la voluntat del poble de Catalunya, inicïi el procés per a la constitució de Catalunya com a nou Estat a partir del reconeixement de la seva sobirania. El que en l’acord inicial era un procés per la consulta passa ara a ser la realitat incontestable de la voluntat del poble de Catalunya per iniciar el procés de constituir-se en un nou Estat.

   Joc de paraules? No: precipitació i confusió flagrant de conceptes i de procediments. El procediment per a consultar no és el procediment que ineludiblement ens ha de portar a la independència. La consulta podria decantar-se per un sí o per un no a la independència, depenent de la pregunta i de les condicions de convocatòria i de participació. D’altra banda, sorprèn que CiU s’arroguin tan alegrement el suposat mandat democràtic, i donin per fet que han d’iniciar el procés per a la constitució de Catalunya com a nou Estat. Això és confondre els seus desitjos amb la realitat, i els mitjans amb l’objectiu. Una cosa és buscar tots el mitjans perquè la consulta sigui possible, i una altra de molt diferent pressuposar que l’objectiu no pot ser altre que el de la independència i que la consulta és un mer formalisme. Amb això es banalitza el mateix dret a decidir, i el dinamisme democràtic que es volir fer entrar per la porta gran de la decisió col.lectiva majoritària s’escapa de forma vergonyant per la finestra de l’arrogació sectària del dret a donar per suposada la voluntat d’independència. A les últimes eleccions la suma de CiU i ERC va ser de 1.608.633 vots, mentre que la suma de PSC, IC, PP, C’s i CUP va ser de 1.754.531 vots.

   Ens sobren xocs de sobiranies i ens falta consens. Més valdria aparcar les qüestions essencials sobre el subjecte sobirà i posar tota la força en la voluntat democràtica per assolir la celebració d’una consulta amb totes les garanties legals perquè es confirmi o es refusi la voluntat d’una majoria per la independència, o bé perquè es decanti per aquesta o per una altra proposta igualment raonada i raonable. El vertigen polític arriba a velocitats tan altes que sembla que ja sigui impossible mesurar amb calma i profunditat la coherència del que es vol i el temps i els mitjans que es necessiten per assolir-ho.

   No m’estranya que tant el PSC com Iniciativa, i també la CUP, hagin mostrat el seu refús inicial a signar aquesta proposta de Declaració. És un mal començament, i una pèssima manera de demostrar que CiU i ERC van a la seva. Corren el risc de quedar-se sols. Em costa de creure que el president Mas vulgui arriscar tan ràpidament el seu futur polític apuntant directament cap a la seva superació per la via de la confusió i la precipitació. Sabrà corregir? Amb aquesta proposta de Declaració ens deixa a fora a tots els qui pensem que és convenient una consulta sense donar per suposat que la consulta és només per ratificar la independència, perquè voler decidir i votar per la independència són coses diferents. Tan difícil és buscar un acord sobre la base d’aquesta diferenciació?