Partit amb pròrroga prevista

 ´
 L’estira-i-arronsa entre CiU i ERC per l’acord de governabilitat, pel que fa al procés de convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya, s’ha acabat traduint en la presentació escenificada d’un partit que es jugarà amb moltes possibilitats de pròrroga. És a dir, no se sap si, davant l’eventualitat que un dels dos pugui guanyar o perdre per golejada, serà millor deixar el partit en un empat indefinit, un joc de suma indeterminada en el que cadascun acabi traient-ne el que pugui.
   La determinació d’ERC per començar el partit amb ànims de guanyar-lo s’ha vist contrarestada per la indecisió de CiU, que potser comença a tenir seriosos dubtes sobre la conveniència, ara per ara, de jugar aquest torneig, i per això s’ha acabat la negociació amb una fórmula de compromís: “estar en condicions de convocar una consulta d’acord amb el marc legal que l’empari (durant l’any 2014), amb l’excepció que el context socioeconòmic i polític requerissin una pròrroga. En tot cas, la data serà pactada almenys per les dues parts signatàries”. Curiosa i atípica fórmula que consisteix en dir que de tot el que s’ha parlat ja se’n tornarà a parlar si les circumstàncies així ho requereixen (és a dir, fes-te a la idea que el partit es pot suspendre indefinidament a partir d’un determinat moment), i que no hi haurà data concreta de finalització si un dels dos no vol, el que significa que es deixa en mans de cada part la facultat de no complir unilateralment. Es trenca així la norma d’or de tots els pactes, la prohibició que les parts es reservin el dret de complir o d’incomplir. Si es pacta aquesta reserva, com es fa en l’acord, el pacte té tots els números perquè acabi sent paper mullat.
   La previsió d’un empat indefinit, sense resultat concret, només podrà superar-se amb el plantejament d’un altre torneig, unes noves eleccions a convocar durant el 2014. Si s’hi arriba, amb quines condicions sortirà a competir CiU? Potser llavors ja només serà Convergència, perquè Unió haurà abandonat l’equip. Només cal veure les presses de Duran Lleida en donar per acabat el partit abans de començar-lo.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat