(1) Carta al candidat sobiranista

Val a dir que té el seu mèrit haver capgirat en poc temps l’atenció política de Catalunya, i de tot l’Estat, per centrar-la exclusivament en el tema de les estructures d’estat que necessita Catalunya. Però no sé si podràs controlar l’allau d’aquest moviment que en gran part tu mateix has contribuït a posar en marxa, i que té al darrere una diversitat tan gran de sensibilitats diferents que és molt difícil encarrilar-les amb una sola formació política, i, encara menys, amb una sola personalitat política. La força d’aquest moviment, i el risc enorme de fer-lo dependre només d’una persona, són les dues cares de la teva aposta per la sobirania vista des del dret a decidir que t’has proposat portar a terme sigui com sigui.

   Tens, evidentment, molt de ganxo electoral. Veurem si és suficient per fer saltar els límits de la majoria absoluta, o d’aquesta majoria excepcional que demanes. Serà interessant la lectura que en facis arribat el moment. Però deixa’m fer-te un parell de retrets pels que se’m fa molt difícil pensar que les teves propostes siguin realitzables.

   En primer lloc, no veig que la referència a l’estat propi, i a les estructures d’estat que exigeixes, tinguin un contingut clar. Per què parles només d’estat propi i no parles directament d’independència? Em sembla bé que no vulguis desvetllar els fantasmes dels enfrontaments, que miris de traduir el moviment de transició nacional que proposaves d’inici en una aposta en positiu, pacífica i vertebradora de totes les necessitats sentides des de fa temps per resoldre d’una vegada la relació amb Espanya, en el si d’ una Europa que voldríem cada vegada més federalitzada. Però això no és excessivament idealista? Podem donar-nos un estat propi sense una ruptura amb Espanya? Si finalment arribéssim a exercir el dret a decidir, no trobes que caldria concretar molt més de quines estructures d’estat estem parlant, quina configuració hauria de tenir el nou estat de Catalunya des dels requisits i les exigències del dret internacional? Vols que Catalunya s’independitzi totalment d’Espanya, sí o no?

   I en segon lloc, com penses portar a terme el dret a decidir? Seré capaç de seguir-te, i fins d’esperonar-te, quan en un primer moment exigiràs de l’estat els mitjans legals per verificar-lo. Tots ens haurem de mullar en aquell moment. Però si se’t neguen rotundament, com és molt probable que passi, com continuaràs? Anirem a parar a un altre enfrontament amb el T. Constitucional si el Parlament aprova una llei ad casum? Has pensat en les aliances que pots obtenir per remoure les estructures de l’estat actual en la direcció positiva que ens convindrà? I, exactament, amb quines complicitats i poders decisoris, reals, comptes a Europa per fer possible el referèndum sobre l’estat propi?

Et desitjo molta sort, i sincerament et dic que en la situació política extrema (en sentit positiu) a què ens ha abocat la teva aposta pel sobiranisme és del tot necessari esbrinar la voluntat dels catalans respecte de la seva relació amb Espanya. Encara que no et votaré, em semblaria fantàstic que aconseguissis posar les condicions perquè el referèndum se celebri. Però, sisplau, no ens deixis abandonats en una guerra de trinxeres, de desgast constant amb inacabables greuges comparatius, si els teus plans no es poden realitzar en un termini raonable. Llavors hauria de pensar que la teva estratègia era de partit i no d’estat.