Espera

Serenamemt visc els records

i compto els dies. No són fragments

o instants dispersos, ni pensaments

contra l’oblit. Ets tu mateixa

que et fas present des de l’absència,

des del silenci on és fecunda

tota paraula. Parles de tu,

parles de mi, del pas senzill

dels nostres dies. Del temps passat

manllevo el goig d’aquest temps d’ara,

poses sentit al pes i al fruit

de cada afany i cada empremta.

Serenament desfem els límits

de les mancances. Arrel arbrada

del que hem viscut, de mort a vida,

de nit a albada, maduren hores

de fonda espera de plenitud.

C.A.

2on aniversari de la mort de la Rosa