Tots contra Zapatero

En l’aire indefinit de la vaga general (l'endemà cada part ha defensat que tot ha transcorregut segons les seves previsions) es dibuixa sense gaires matisos la convicció molt generalitzada que Zapatero està sol, que li han crescut tots els nans, els domèstics i els de fora, que el sobtat canvi de rumb en la política econòmica endegada a partir de maig d’enguany l’ha de precipitar fora del govern, probablement sense esgotar la legislatura. Les dretes han estat sempre, per definció, contràries a la vaga general, però aquesta vegada se la miren amb simpatia. Les contradiccions es donen per justificades si contribueixen al que elles, ara, també en diuen el canvi.

Veurem si Zapatero pot passar la tempesta sense que se l’emporti, si refent els ponts amb els sindicats i le seves bases socials milloren a curt termini les dades macroeconòmiques (reducció del dèficit, recuperació del consum, creixement del PIB, lenta disminució de l’atur, millora de les exportacions…) que li permetin esgotar la legislatura i presentar-se com a candidat per presidir la següent. Dins el seu mateix partit hi ha seriosos dubtes que això sigui possible. El temps se li acaba. De moment, a les previsions dels pressupostos per l’any vinent es contempla un empitjorament de les dades de l’atur. Felipe González va haver de corregir el projecte de reforma laboral per la vaga del 1988, amb un enfrontament a cara descoberta amb els sindicats, però al cap de pocs mesos va repetir majoria absoluta. Aznar el 2002 també va haver de donar marxa enrere a les pretensions de reformar les prestacions de l’atur, i al cap de pocs mesos el seu partit perdia les eleccions per circumstàncies sobrevingudes (l’11-M). Ara sembla que Zapatero estigui més sol que González i Aznar, més desemparat, en un mar de dubtes que s’originen a partir d’ell mateix. I sembla també que aquesta soledat ens concerneix més a tots, per la profunditat de la crisi i la incertesa de les vies de sortida. És probable que el que vingui després de Zapatero, si les dretes guanyen, no sigui millor sinó bastant pitjor.