Nació en calma

Quan les notícies s’apilen i arriben a crear desconcert, és convenient posar-hi unes gotes d’ironia per engreixar el sistema crític i mantenir obertes totes les lectures possibles. Trobo que l’epigrama és una bona manera d’encarar amb humor, no exempt de realisme, l’anàlisi del que ens està passant ara mateix en l’àmbit de la política nacional catalana. N’hi ha per sucar-hi pa, diem sovint. Doncs suquem-l’hi, mirant de no embrutar-nos massa els dits.

Calma, la nació està en calma…
Després de tanta emoció,
de pair passions i drama,
l’ha vençuda la calor.

Al Parlament el Preàmbul
va servir de para-sol
i ajudà a passar un mal tràngol
de desori i descontrol.
Però heus ací que en el Congrés
ha tornat la desbandada,
tot ha anat de l’inrevés,
ens ha fos la calorada.
Ha sigut un pim-pam-pum
de fira i d’astracanada,
de tir al plat per fer fum
amb la perdiu marejada.
El pesecé i el pesoe
van de fireta en fireta,
jo t’ensenyo les vergonyes
i tu em dónes la maneta.
Convergènciaiunió
veu un horitzó infinit
de poder i decisió
però no vol moure ni un dit.
Esquerrarepublicana
ens convida a treure pit
(això sí, a la catalana)
i a fer el trànsit al seu llit.
Iniciativa, pobreta,
no sap si plou o si escampa,
si fa fred o caloreta,
si aquí es queda o si s’escapa.
Enmig d’aquest batibull
el pepé viu a pleret,
està que la sang li bull
disparant a tort i a dret.
Sap que guanya tots els punts
quan esquerra i convergència
li voten les gràcies junts
brindant per la incoherència.
Per millorar el panorama
el López Tena i l’Uriel
proposen un nou programa
i ens volen fer veure el cel:
amb l’altaveu del Laporta
el que de veritat importa
és que el nostre Parlament
es proclami independent,
i després el referèndum
eternitzarà el memèntum.

Mentrestant el president
peregrina a la Moncloa
per salvar la seva gent
com un nàufrag amb canoa,
i la nació, de moment,
resta en una calma txitxa
sense saber exactament
quin és el sòl que trepitja.

C.A.