Àngel del Kirguistan



Porta’m a les manetes una mica
d’aigua del nostre Neva, pura i freda,
i del teu cap d’un ros daurat
netejaré tots els rastres de sang.

(Anna Akhmàtova, 23 d’abril de 1.942.Taixkent.
“Vent de guerra”)



Et demanaven aigua els versos d’Anna,
i la beus d’aquest cos de dona d’aigua
que et transforma les mans en ala blanca
per dur-la més enllà de l’abraçada.
Passen els anys i és viva la paraula
contra el ferro espinós i la muralla,
miracle guaridor de tota nafra,
remor de font brollant d’una mirada.

Filades de paraules bastiran
contra l’odi i l’oblit el teu futur,
et salvaran de pors i de fronteres.
Àngels com tu, infant del Kirguistan,
inundaran les bases d’aquests murs
amb les aigües i els mots de tots els Neves.

C.A.


(Durant el setge de Leningrad, el 1941, Anna akhmàtova va ser evacuada a Taixkent, la capital d’Uzbekistan, molt a la vora de la frontera amb Kirguizistan, on aquests dies busquen refugi desenes de milers d’uzbeks perseguits per raons ètniques. Tenim la poesia completa d'Akhmàtova traduïda per Jaume Creus)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat