Primavera

Vessa de verd l’impuls del llimoner
mostrant amb el rampell de la creixença
l’àvid anhel de l’arbre que vol ser
fent-se brancam enterc i fulla encesa.

Al seu costat, humil pel poc que té,
la buguenvíl.lea esfulla la temença
de no poder oferir el seu do roent
a l’ombra que la pren i que la besa.

Secret mormol del temps entre les fulles,
futur antic que torna amb els colors
i amb la remor de l’aigua a les brancades,
desig mai dit de sons i mans curulles,
de mots silents i arrels assaonades,
gràvid instant desclòs contra les pors.

C.A.