Immigració:tu amenaces, jo amenaço
Estic convençut que la resolució presa per l’Ajuntament de Llavaneres de denunciar a la policia els immigrants en situació irregular utilitzant les dades del Padró municipal és una mesura antisocial que desacredita a qui la proposa (en aquest cas el PP) i també a qui l’aprova. No és legal, ni lícit, ni ètic socialment, convertir el Padró en un llistat de ciutadans sospitosos, els funcionaris municipals en un cos de delators i la policia en un grup perseguidor i repressor de persones. Mesures d’aquesta mena haurien de tenir en els electors la conseqüència contrària a la que busquen, és a dir, una pèrdua de vots dels partits que les han preses. Com que aquesta conseqüència, malauradament, no es produeix, penso que els partits, institucions i grups socials que hi estan en contra haurien d’endegar una labor pedagògica sobre el contingut humà i la transcendància social i econòmica de la immigració, i també sobre la manera de tractar els conflictes que genera. L'any 2050 a Europa, segons l’informe del Comitè de Savis de la UE que presideix Felipe Gonzàlez, en el supòsit improbable de falta d'immigració i amb xifres constants de participació en el mercat laboral, es reduiria en 68.000.000 persones el nombre de treballadors. Aquest mateix Informe senyala la conveniència de veure en la immigració més una oportunitat que una càrrega, com tradicionalment han sabut fer EEUU, Canadà i Austràlia. Des d’un punt de vista estrictament economicista cal preguntar-se si el refús social que ara es promou per part d'alguns partits polítics i grups socials del fet de la immigració, emparant-se en la denúncia dels irregulars, no ens passarà comptes algun moment, més si tenim en compte que mentre han durat els anys d’expansió econòmica els hem espremut sense miraments en llocs de treballs que ningú més acceptava.
Aquesta labor pedagògica, d’educació i sensibilització social, pacient, necessàriament lenta i de resultats parcials, està, al meu parer, renyida amb actituds que, a l’altre extrem de la sensibilitat social, creen un buit difícil d’omplir entre els que hi estan a favor i els que hi estan en contra. En la intervenció del diumenge passat durant la cloenda de la X assemblea de joves d'Esquerra Verda Joan Herrera advertia de la necessitat, segons ell, de formar un cordó sanitari d'aïllament dels partits que promouen comportaments racistes i xenòfobs (entre els quals inclou CiU), portant així a primer terme de la propaganda electoralista, novament, el fet de la immigració (el que en teoria tots diuen que cal evitar), com si a una i altra banda d'aquest cordó quedessin marcats els bons i els dolents, els incontaminats i els contaminats per la propaganda contra la immigració. Si es vol avançar en la comprensió i assumpció de la immigració com una oportunitat, per part d'una majoria de la població, no són de cap manera prudents aquestes actituds maniquees. Aquest país ja ha pagat un preu massa alt pels comportaments sectaris, les Actes notarials d'exclusió prepotent de futurs pactes polítics (que faran treure els colors als seus atorgants dintre de poc) i pels acords d'un Tinell que només ressentiment han creat entre els exclosos (i entre els fruits d'aquest ressentiment, el Recurs contra l'Estatut del PP). En aquest tema, com en d'altres, o progressa la majoria o no ens en sortim. A un altre nivell, però en el mateix sentit, també em va cridar l'atenció la nota de premsa donant compte de l'advertència d'un conegut col.lectiu d'advocats a l'alcalde de Llavaneres sobre l'eventualitat d'incórrer en un delicte de prevaricació, amenaçant-lo per tant, de forma força explícita, de ser imputat en una acció penal popular (seria una més a afegir a les que darrerament estem acostumats ...). Porten a alguna cosa de profit aquestes denúncies penals per decisions polítiques? Busquen augmentar la sensibilitat social o la notorietat de qui les promouen? El que és segur és que així augmenta la divisió social en comptes de crear àmbits cada vegada més amplis i capaços de compartir amb afany constructiu el fet de la immigració. Sovint la denúncia penal és la millor manera de consolidar comportaments excloents i irreconciliables. Contra decisions polítiques només serveixen decisions polítiques, com es va fer evident a l'últim ple de l'Ajuntament de Mataró refusant amb arguments (que el PP podria i hauria de fer seus) la proposta del PP de denunciar els immigrants irregulars.
Aquesta labor pedagògica, d’educació i sensibilització social, pacient, necessàriament lenta i de resultats parcials, està, al meu parer, renyida amb actituds que, a l’altre extrem de la sensibilitat social, creen un buit difícil d’omplir entre els que hi estan a favor i els que hi estan en contra. En la intervenció del diumenge passat durant la cloenda de la X assemblea de joves d'Esquerra Verda Joan Herrera advertia de la necessitat, segons ell, de formar un cordó sanitari d'aïllament dels partits que promouen comportaments racistes i xenòfobs (entre els quals inclou CiU), portant així a primer terme de la propaganda electoralista, novament, el fet de la immigració (el que en teoria tots diuen que cal evitar), com si a una i altra banda d'aquest cordó quedessin marcats els bons i els dolents, els incontaminats i els contaminats per la propaganda contra la immigració. Si es vol avançar en la comprensió i assumpció de la immigració com una oportunitat, per part d'una majoria de la població, no són de cap manera prudents aquestes actituds maniquees. Aquest país ja ha pagat un preu massa alt pels comportaments sectaris, les Actes notarials d'exclusió prepotent de futurs pactes polítics (que faran treure els colors als seus atorgants dintre de poc) i pels acords d'un Tinell que només ressentiment han creat entre els exclosos (i entre els fruits d'aquest ressentiment, el Recurs contra l'Estatut del PP). En aquest tema, com en d'altres, o progressa la majoria o no ens en sortim. A un altre nivell, però en el mateix sentit, també em va cridar l'atenció la nota de premsa donant compte de l'advertència d'un conegut col.lectiu d'advocats a l'alcalde de Llavaneres sobre l'eventualitat d'incórrer en un delicte de prevaricació, amenaçant-lo per tant, de forma força explícita, de ser imputat en una acció penal popular (seria una més a afegir a les que darrerament estem acostumats ...). Porten a alguna cosa de profit aquestes denúncies penals per decisions polítiques? Busquen augmentar la sensibilitat social o la notorietat de qui les promouen? El que és segur és que així augmenta la divisió social en comptes de crear àmbits cada vegada més amplis i capaços de compartir amb afany constructiu el fet de la immigració. Sovint la denúncia penal és la millor manera de consolidar comportaments excloents i irreconciliables. Contra decisions polítiques només serveixen decisions polítiques, com es va fer evident a l'últim ple de l'Ajuntament de Mataró refusant amb arguments (que el PP podria i hauria de fer seus) la proposta del PP de denunciar els immigrants irregulars.
Comentaris