Referèndum o campanya d'adhesions?

Sorprèn, fins a un cert punt, que la comissió promotora del referèndum per la independència a Mataró, després de programar en la seva presentació tres fases d’actuació fins a la data de celebració del referèndum prevista per al dia 20 de juny (en cap de les quals es parlava de vots anticipats) hagi decidit tirar endavant la captació anticipada del vot a partir del dia 17 d’abril. Hi ha, evidentment, raons per fer-ho, com succeeix en qualsevol consulta electoral en què el vot per correu facilita la participació de qui per la circumstància que sigui es veu impedit de votar el dia senyalat. Ara bé, en les consultes oficials els vots per correu es controlen amb totes les garanties per la junta electoral, mentre que en el supòsit d’aquest referèndum ha de ser necessàriament la mateixa comissió promotora la que ha de vetllar per al manteniment del secret del vot evitant en qualsevol cas l’eventualitat d’una duplicació del mateix, és a dir, la comissió promotora assumeix les funcions pròpies d’una junta electoral inexistent, el que no resulta molt congruent amb la necessitat de mostrar i demostrar davant l’opinió pública que es compleixen amb rigor els requisits de màxima objectivitat, justament per guanyar credibilitat en la trajectòria, els mitjans i el resultat de la consulta. Amb aquesta matisació no vull pas posar en qüestió la seriositat i el bon fer de la comissió promotora i dels voluntaris que fan possible la consulta; només pretenc senyalar que és discutible la decisió de posar-se a captar el vot anticipat, perquè es corre el risc de convertir el referèndum en una aparença de recollida de signatures, com tantes se’n produeixen al llarg de l’any, contribuint així a la devaluació de la consulta.

Una cosa és un referèndum, i una altra de molt diferent una campanya de recollida d’adhesions a un manifest per la independència, i encara que es digui (i sigui cert) que el vot anticipat es mantindrà secret, i s’asseguri que es controlarà perquè no es dupliqui el dia 20 de juny, no és assumible democràticament que s’obligui als possibles votants a un plus de confiança que està renyit amb els mínims de procediment que en tot cas s’haurien de respectar. El referèndum exigeix una concisió, una data, uns instruments i un rigor que no li cal a la simple campanya d’adhesions. Si es va optar pel referèndum, que ara no ens el desnaturalitzin amb una captació de vots previs que s’assembla massa a una recollida de signatures. O és que hem d’admetre que amb la bona voluntat es dóna per suposada l’objectivitat dels mitjans que es posen en joc i el rigor dels resultats? Penso que si hem de ser exigents amb els polítics també ho hem de ser amb totes les formes de fer política.