Activisme antidemocràtic


El dia que l’alcalde de la meva ciutat ha hagut d’anar a declarar al jutjat per una querella covada amb mala traça, en la que s’acumulen uns quants despropòsits contra l’interès públic de part d’aquells que acostumen a presentar-se com a hipercrítics i hiperdemocràtics, i que en el fons demostren una singular manera d’autoapropiar-se l’acció política en benefici de grups minoritaris orientats, potser sense ells saber-ho conscientment, per un activisme que no és més que una forma antidemocràtica i individualista de consumir la política, que no dubta a recórrer a forçades interpretacions de la llei quan els interessa, seria convenient reflexionar sobre el que Z. Bauman denomina les baixes col.laterals del consumisme, entre les quals, i com a més important, apareix el desallotjament de la responsabilitat davant allò que és col.lectiu per l’interès de grups de pressió. O és que no s’adonen determinades plataformes que actuen com a grups de pressió en contra de l’interès de la majoria de ciutadans? Seria convenient reflexionar-hi, peró no ho faré, perquè em fa mandra, per a mi és massa obvi i, a més, desperta les ires d’aquells a qui hauríem de demanar responsabilitats per haver fet que una querella com aquesta contra el meu alcalde arribi al jutjat:

“ La crítica consumista de la democràcia representativa és fonamentalment antidemocràtica. Es basa en la premisa que uns individus no elegits que posseeixen una finalitat moral noble tenen més dret a actuar a favor del públic que els polítics elegits mitjançant un procés polític imperfecte. Els propagandistes ecologistes, que deriven el seu mandat d’una xarxa de grups de suport que han escollit ells mateixos, representen un electorat molt més petit que un polític electe. Si el jutgem per la seva història, la resposta de l’activisme consumista al problema autèntic de la responsabilitat democràtica consisteix a obviar-lo del tot i optar per les pràctiques dels grups de pressió”.

(Frank Furedi , veure l'article “Democràcia consumista:activisme, elitisme i apatia política”

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat