A l'alba

Turner: Sunrise
De nou a l’alba
fibla la veu que et diu
que ja no hi és,
un brunziment a l’aire
que no espera resposta.

Serenament,
al vòrtex de la llum
gira el record
d’altres presències foses
amb la claror de l’alba.

Veu de l’albor,
¿per què em parles de mort
si mor la nit
i ens retrobem dreçats
sobre el fulgor del dia?
C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat