Castell a la sorra

Per entremig de la claror abaltida,
quan de l’ensonyament l’ull em retorna,
un minúscul castell sobre la sorra
em brinda protecció des de la riba.
Mans d’infant l’han bastit mentre dormia:
parets als quatre vents formen les torres,
un camí zigzagueja pel dessota
i dels merlets dels cims algú vigila.

Però no exhibeix bandera ni canó,
li basta el frec i el pensament d’escuma,
de l’ona que s’acosta i que recula,
per fer-se inexpugnable al seu racó,
per dir-se: aquí estic jo, res no m’ensorra,
guarda intrèpid de tot el que s’esborra.

C.A.