A l’entrevista d’ahir a Els Matins de TV3 Xavier Trias es mostra indignat. Sens dubte que algunes expressions en calent que deixa anar, sobre la manca de paraula dels adversaris, acusant cap al final Collboni d’ordir maniobres deshonestes, obeeixen a la decepció personal de no haver aconseguit l’alcaldia de Barcelona quan la tenia coll avall. Diu que fins una hora abans de la investidura no va saber que no seria alcalde, que no li van comunicar que havien canviat la decisió, sense concretar, però, en què consistia aquesta decisió prèvia abans de modificar-la. Val més passar per alt les paraules gruixudes d’aquesta indignació i anar al gra del que es pot deduir políticament de tanta fraseologia buida. Escoltant entre línies l’entrevista s’hi endevinen dues evidències: - Magnifica la seva derrota personal fins a l’extrem de qualificar-la com un mal per a Catalunya. Que ell no sigui alcalde empitjora les coses a Catalunya. Quan se li pregunta si la decisió de PSC, Co
La raó de més pes per aturar les agressions a Gaza són els nens, el futur dels nens. Israel cava un abisme d'odi que pot resultar insuperable durant molt de temps si no para la massacre d'aquests nens innocents, i Hamàs perdrà tota legitimitat si continua en el seu paper diabòlic de subministrador de víctimes innocents per justificar la seva causa, la quimera política i militar d'acabar amb Israel al preu que sigui i quan sigui. Maruja Torres, gens susceptible de ser titllada de prosionista o proisraeliana, ho ha vist molt bé en aquest article.
Comentaris