Moisès

Quinze immigrants van morir en una pastera que havia salpat d'Alhucemas. Dels deu nens que hi viatjaven, només un es va salvar


Què veus enllà del mar, Moisès infant,
què miren els teus ullls al fons de l’aigua ?
Esclaten al teu front de navegant
els horrors i la pols de terra esclava,
els cossos oblidats al buc surant
com una closca buida en l’hora calma,
i en la lluor de la pell tremolant
hi clareja l’aurora que ara et salva.

Quan estendràs les mans sobre el record,
el mar farà camins en els teus somnis,
les aigües s’obriran de bat a bat.
Per un costat t’encalçarà la mort,
i a l’altre et buidaran d’allò que portis
per fondre en vedells d’or la llibertat.

C.A.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat