Porta

Els batents destenyits d’aquesta porta,
iguals ara que fa una pila d’anys,
em retornen al joc de primera hora,
al carrer de La Serra, als peus d’infant
rebotent amb l’empenya la pilota,
marcant milers de gols de casa estant,
com si en l’anar i venir de cada volta
temptés l’encert i l’èxit dels més grans.

Quan de vegades s'obria el portal,
ullava al dedins els cups i la premsa.
Jugava tothora, fins que la mare
em duia el berenar de pa amb oli i sal:
llavors retenia el joc i la fressa,
amb gust d'oli i goma omplint-me la cara.

C.A.