Sextina del campanar

El campanar del meu poble (Ullastrell)

compleix aquest mes el seu primer centenari

Hem après les veritats del campanar,
del llantió cremant prop del sagrari,
de l’ofici solemne i l’ordinari,
de sotanes voleiant amb breviari
mentre busquen un racó al confessionari
per dormir amb els misteris del rosari.

Les àvies passen comptes de rosari,
ignorants del que toca el campanar
i del que es cou dins el confessionari,
ullpreses com llumetes del sagrari
abans que el mossèn tanqui el breviari
i comenci a tossir com d’ordinari.

Un tuf de resclosit, gens ordinari,
s’escampa amb el xiu-xiu del sant rosari,
travessa tots els fulls del breviari
i puja a dalt de tot del campanar
on proclama la glòria del sagrari
malgrat la ferum de confessionari.

Algú va, cap cot, al confessionari
i explica els seus pecats més ordinaris:
el que diu no ho escolta ni el sagrari
ni les àvies que passen el rosari.
Els pecats se’ls empassa el campanar
saltejats amb perfum de breviari.

Continua el rés, lent, del breviari,
s’han perdut les veus al confessionari
i va tocant els quarts el campanar
bo i trencant el silenci extraordinari
quan s’acaben les aves del rosari
i s’apaga la llàntia del sagrari.

Tot ho tenim guardat dins el sagrari,
com si s’hagués escrit al breviari
explicant els misteris del rosari:
ens turmentàvem al confessionari
amb flagells d’un rigor extraordinari,
decandint com els sons del campanar.

Campanar, torna´m les claus del sagrari,
marca-li el temps ordinari al breviari
voltejant rosari i confessionari.

C.A.