Montilla parla

Els qui pensaven que Montilla era un simple gestor amb ulleres fosques que l’impedien veure els problemes de fons de Catalunya, hauran d’admetre que s’equivocaven. Amb les declaracions d’ahir a Madrid, advertint d’un progressiu allunyament de Catalunya respecte d’Espanya que pot fer-se irreversible, demostra que té molt presents els problemes que avui per avui afecten una bona part de la societat catalana, i sobretot que ha copsat el desencís i la desconfiança creixent de molts ciutadans de Catalunya vers el Govern central. El seu advertiment és principalment un avís per als navegants del PSOE, i Zapatero se l’hauria de prendre seriosament (si és que pot i encara hi és a temps) per redreçar el lideratge de l’Espanya plural i federal. Les properes eleccions generals seran una prova de foc en aquest entit. El PSOE no té un projecte d’Espanya compatible amb el federalisme, i ha de començar a veure que la primera víctima d’aquesta desafecció catalana pot ser justament el PSC. La primera víctima si els resultats de les eleccions li són desfavorables, o el primer protagonista si a curt o a mig termini es veu obligat a plantar-se davant el PSOE en el cas que els problemes del desplegament de L’Estatut, per les causes que siguin (Sentència del TC o interpretacions restrictives i sistemàticament a la baixa), no el facin apte per a la tasca de govern de Catalunya amb la que s’ha compromès.

Ves qui ho hauria dit: el president que posa els punts sobre les is és un socialista de la trajectòria i significació de José Montilla. Jordi Pujol era un professional de la queixa, sovint acceptada amb bonhomia entranyable a Madrid, i les seves queixes es consideraven representatives d’una part del nacionalisme català. I així anàvem tirant. Ara no, ara el temps s’acaba, i l’advertiment del president Montilla és molt més que una queixa: representa als nacionalistes i als que no se’n senten.