Tots a Frankfurt !



Avui s’inaugura la Fira del Llibre de Frankfurt, amb la cultura catalana de convidada d’honor. Honor i orgull és el que sento, de pertànyer a una cultura mil-lenària, de parlar i escriure una llengua que no m’ha separat de cap altra, sinó al contrari, m’ha ajudat a conèixer-ne unes quantes més, a respectar-les com si fossin la meva pròpia, sabent, però, que el meu referent català és únic i insubstituïble. Si algú creu que el català està desapareixent que no vagi a Frankfurt, que es tanqui a casa i entretingui les seves cabòries amb aigua de camamilla. Els altres, tots a Frankfurt !, superant les inútils separacions de carolingis i ibèrics. Europa fa molts anys que ha abandonat aquests bizantinismes: gaudim d’una expressió lingüística singular, emparentada amb les llengües germanes que ens rodegen, que ens enriqueixen i que contribuïm a enriquir.

Anem per feina, com sempre hem sabut fer en els millors moments, com manava Plaerdemavida al cavaller Tirant: “Senyor Tirant, no tingau temps, que lo temps perdut no es pot cobrar. Despullau-vos prestament. E lo virtuós Tirant llançà roba en mar, que en un moment fon despullat, descalç e en camisa. La Reina lo pres per la mà e portà’l al llit on era la Princesa”. O com volia aquell que es deia Ausiàs March:“Veles e vents han mos desigs complir / faent camins dubtosos per la mar”. I no ens quedem a l’aparador mirant-nos el melic. Siguem capaços de qüestionar la nostra obra perquè sigui cada vegada millor, com feia Josep Pla amb el seu Quadern Gris : “Sobre el valor que pugui tenir aquest quadern, no en sabria dir absolutament res. Potser no en té cap. Si amb el temps s’arriba a publicar íntegrament, ja veurem quina consideració tindrà entre la gent que el llegeix”. I ja n’hem vist el resultat: El Quadern Gris ha estat considerat per cent trenta-quatre canonistes catalans (escriptors, crítics, historiadors) com la millor obra en llengua catalana de tots els temps, després de la poesia d’Ausiàs March i de Tirant Lo Blanc (de Joanot Martorell).

Avui tots som a Frankfurt, sense complexos, per celebrar aquesta tradició literària.


Wir alle sind heute in Frankfurt !

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat