Escoltant Llach després de tornar d'urgències

Box catorze, box quinze,

box setze.

A cada capçal la mateixa divisa:

buit, aire, oxigen.

La mà presonera dins un manyoc

de records,

arrapada a la pal-lidesa

dels ulls i de la llum

que ressonen en el degoteig

monòton del drenatge.

Monitors espurnejant

en la foscor total d'alguna estança.

Mirades perdudes,

clavades al sostre.

Si em faig vell en les paraules,

per favor tanqueu la porta

i deixeu-me en l'enyorança

d'una veu que ja s'apaga.

Box disset,

box divuit, box dinou.

Compto les passes i sento que la vida

pausadament s'allunya tant com s'apropa.

C.A.