Una certa edat

"Se m'ha tornat un corrent
silenciós, que no veig, el temps"
Joan Vinyoli, Ara que és tard" ("Aquí")
Era curt el corriol de la vinya,
i llargues, molt llargues,
les tardes al carrer amb els amics.
Era fresca i dolça la fruita,
i amarga, ben amarga,
la petjada dels dies boirosos.

Però els meus anys ja no em porten records,
perquè tots són aquí i em desvetllen,
tot m’és present com si passés ara mateix.
Li dic al temps que ja no compti amb mi,
que passi corrents, si vol, i s’aprofiti,
si pot, del gavadal de foteses
que he anat escampant mentre vivia,
i en faci un manat per la taula de casa.
Però, a mi, que em deixi aquí, en el silenci
mesurat de la meva edat crescuda.

Em trobo al replà que m’han assignat
el seu impuls i el meu esforç
i pressento, segur, el que m’espera
com un vívid ressò del que m’ha fet.
I tot és u, perquè al principi
ja m’era donat l’incert final.
Que em deixi aquí, en silenci,
ara que puc tornar a recórrer i reconèixer,
lentament, els contorns lluminosos
de les meves estances.
Pintura:
Ekaterina Tkatcheva
"Tempus fugit"

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat