L'Estatut, tal com queda (i 6). El finançament



El Titol VI relatiu al finançament (articles 201 a 221) de l'Estatut ha passat per canvis importants respecte del contingut de la proposta del Parlament. Aquests canvis són els següents :

- En el terreny dels principis, les relacions d’ordre tributari i financer entre la G. i l’Estat no es regulen només per l’Estatut, com deia la proposta, sinó per la Constitució, per l’Estatut i per la Llei Orgànica de Finançament de les CCAA (article 201), matisant-se en la nova Disposició Adicional 12ª que s’han d’interpretar harmònicament les normes d’aquesta última i les de l’Estatut. De manera que ja no és d’aplicació preferent l’Estatut en cas de conflicte normatiu, però sí que es precisa que el finançament de la G. no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres CCAA, havent-se de respectar els criteris de solidaritat. La nova Disposició Adicional 4ª concreta que la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ha d’avaluar el compliment d’aquesta no discriminació, amb mecanismes que poden ser d’aplicació gradual fins assolir l’objectiu.

- Pel que fa als recursos (article 202) i competències financeres (article 203), es substitueix “el rendiment de tots els tributs estatals suportats a Catalunya, amb la consideració de cedits”, tal com deia la proposta, per “ el rendiment de tots els tributs estatals cedits”, totalment (correspon a la G. la totalitat dels rendiments i la capacitat normativa) o parcialment (correspon a la G. una part dels rendiments i, si s’escau, la capacitat normativa), concretant-se uns i altres en les noves Disposicions Addicionals 7ª a 10ª , en les que es preveu que el contingut es pot modificar per mitjà d’un acord Estat- G., havent-se d’establir l’abast i les condicions de la cessió per la Comissió Mixta. Es precisa que en el primer projecte de Llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut el percentatge de cessió del IRPF passarà a ser del 50%, el dels impostos especials del 58% i el del IVA del 50% (fins ara eren respectivament del 33%, 40% i 35%). En aquets tributs cedits parcialment es preveu que l’Estat ha de cedir competències normatives sobre l’IVA en fase detallista, com també en la mateixa fase dels impostos especials de fabricació (nova D. Adicional 11ª). Sobre el IRPF “s’ha de proposar augmentar les competències normatives de la Generalitat”. Així es substitueix el contingut de la proposta que es referia a “la capacitat normativa i responsabilitat fiscal sobre tots i cadascuns dels impostos estatals suportats a Catalunya”, per bé que es manté que l’exercici de la capacitat normativa en els límits admesos inclou la participació en la fixació del tipus impositiu, les exempcions, les reduccions i bonificacions sobre la base imposable i les deduccions de la quota.

- Quant a la recaptació dels impostos (article 204), es modifica la proposta del Parlament segons la qual “la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya havia de correspondre a l’Agència Tributària de Catalunya”, i s’estableix que serà així respecte dels tributs propis i dels cedits totalment (s’ha de crear l’Agència Tributària de Catalunya en el termini d’un any per llei del Parlament), i respecte dels cedits parcialment correspon a l’Administració Tributària de l’Estat, sens perjudici que la Generalitat en pugui rebre la delegació, havent-se de constituir en el termini de dos anys un consorci o ens equivalent amb participació paritària de les dues agències, que es pot transformar en l’Administració Tributària a Catalunya; s’han d’establir els mecanismes necessaris per facilitar la tramitació i recepció de les declaracions a les oficines respectives; a més, de la forma que es determini, la G. participarà en els organismes tributaris de l’Estat respecte dels tributs estatals cedits parcialment. Poden acordar-se mecanismes de cooperació per l’exercici de les funcions de revisió per la via econòmicoadministrativa.

- Quant a l’aportació a les despeses de l’Estat i els mecanismes d’anivellament i de solidaritat, l’article 206 substitueix els articles 207-210 de la proposta del Parlament segons els quals l’aportació de la Generalitat a les despeses de l’Estat i als mecanismes d’anivellament i solidaritat s’havia de calcular d’acord amb un percentatge de participació i atenent a uns criteris de despesa, d’equitat, d’esforç fiscal i de no alteració de la posició en l’ordenació de rendes per càpita, amb una avaluació quinquennal. Ara en canvi s’estableix que el nivell de recursos de la G. s’ha de basar en criteris de necessitat de despesa tenint en compte la seva capacitat fiscal, els seus serveis i competències, i es poden ajustar per a garantir l’anivellament i la solidaritat entre les CCAA pel que fa a educació, sanitat i altres serveis socials de l’estat del benestar,perquè puguin assolir nivells similars, que són fixats per l’Estat, si es porta a terme un esforç fiscal també similar, aplicant el principi de transparència (que obliga a l’Estat a publicar la liquidació provincial dels programes de despesa pública a Catalunya, segons la nova Disposició Addicional 15ª) i amb una avaluació també quinquenal, havent-se igualment de garantir per l’Estat que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per càpita entre les CCAA abans de l’anivellament.

- La necessitat de despesa es concreta amb els termes quasi íntegres de la Disposició Final 2ª de la proposta del Parlament, és a dir, en base a la variable de la població rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, en particular per un factor de correcció en funció de la població immigrant, tenint en compte la densitat de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en situació d’exclusió social.

- La Comissió Mixta d’afers econòmics i fiscals Estat –Generalitat ha de concretar en el termini de dos anys ( i no d’un com deia la proposta) l’aplicació dels preceptes relatius al finançament, que ha de ser plenament efectiva en el termini de cinc anys.

- Desapareixen els terminis de la proposta relatius a la reducció del dèficit fiscal en deu anys, i a l’equiparció del règim de concert en quinze anys, així com la compensació per la insuficiència fiscal acumulada. Pel que fa a inversions en infraestructures, desapareix la previsió de què la inversió de l’Estat havia de tendir a equiparar-se progressivament a la participació relativa del pib català amb relació al pib de l’Estat, tenint en compte la compensació dels dèficits acumulats, i al seu lloc es preveu que la inversió en infraestructures, exclòs el fons de compensació interterritorial, s’ha d’equiparar a l’esmentada participació del pib per un període de set anys, podent-se emprar aquestes inversions també per a alliberament de peatges i construcció de vies alternatives.

- Es mantenen substancialment les disposicions de la proposta del Parlament sobre el pressupost de la Generalitat i les finances dels governs locals (articles 211 a 220), i es modifica la competència prevista d’ordenació i gestió del cadastre per l’obligació d’establir formes de gestió consorciada entre l’Estat, la G. i els municipis, de manera que garanteixi la plena disponibilitat de dades per a totes les administracions i la unitat de la informació.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Del "vot de la teva vida"a l’abstenció

De vegades els anys

Xavier Trias, indignat