Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2005

Amb pilotes

Imatge
Ronaldinho ha dit que sense una pilota no és res. I s'entén que vol dir que amb una pilota ho és tot. Què és el que omple l'espai que va d'una pilota al tot? La sort? No, l'art i la màgia. Ronaldinho en va ple. Zaplana, Acebes , Rajoy i Aznar han dit que Eta ja ha posat un preu polític a favor dels nacionalismes basc i català. I s'entén que volen dir que l'Estatut participa del terrorisme. Què és el que omple l'espai que transcorre entre Zaplana, Acebes, Rajoy i Aznar? La política ? No, la mala llet. En tenen les pilotes plenes.

La mort sense intermitències

Imatge
En la presentació de la seva última novel.la (" Les intermitències de la mort") José Saramago posava de nou en circulació la seva aguda lucidesa, no exempta de sornegueria, per denunciar l’explotació del fet ineludible de la mort com un negoci, espiritual o material. Més enllà de la metàfora total de la novel.la, que imagina que la mort fa vacances durant una temporada, Saramago acabava mostrant el seu punt de vista totalment realista, amb un deix de fatalitat, sobre el tema : "Tot són faules. Tot s’acaba. Mireu els dinosaures. La qüestió és acceptar la mort com una conseqüència lògica de la vida" . I això que reconeixia que la idea de la novel.la li va sorgir després de rellegir Rilke , per suggerència directa dels " Quaderns de Malte Laurids Brigge" . Rilke , el poeta que com pocs es va acostar a la maduració de la mort com una experiència essencial : " És estr any, certament, ja no habitar la terra/ no fer ús de costums a penes adquirits/ no dona

Oració del donatari

Imatge
Per ser resada quan La Caixa perdoni els interessos als adversaris Donant nostre que us heu fet anònim, quedi ben preservat el vostre pseudònim, vingui a nosaltres el vostre calé i faci's el que Vós heu dit així en el Govern com en el Partit. Assegureu-nos contra qui ara mana el donatiu de cada setmana, poseu tots els entrebancs als qui han de recórrer als bancs, i no permeteu que els perdoni La Caixa ans priveu-los de qualsevol rebaixa, amen.

Llegint la proposta de nou Estatut: el Poder Judicial

Imatge
El Títol III del Projecte (articles 95 a 109), del Poder Judicial a Catalunya, conté tres càrregues de profunditat que modifiquen substancialment, i positivament per als qui ens movem a diari pels àmbits de l’administració de justícia, el que ara tenim : 1.- Descentralització del Poder Judicial. Es crea el Consell de Justícia de Catalunya , òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències d’aquest darrer. És integrat pel President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i per sis membres nomenats pel Consell General del Poder Judicial a proposta del Parlament aprovada per majoria de tres cinquenes parts. 2.- Plena competència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya , de manera que esgota les successives instàncies processals , passant a tenir la funció de cassació en matèria de dret estatal, llevat de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina (tra nscendental modificació continguda a l’ a

Religió i cultura

Imatge
La manifestació d’ahir a Madrid, una vegada més propiciada pel PP amb el recolzament d’una part de la jerarquia eclesiàstica, posava l’accent en l’ensenyament de la religió, denunciant una suposada marginació d’aquesta matèria com assignatura en el projecte de Llei Orgància de l’Educació . Això no es correspon amb la realitat, ja que el Projecte en la seva Disposició Addicional Segona reprodueix, i per tant conserva, la modalitat de l’ensenyament de la religió amb les mateixes condicions amb què s’ha impartit fins ara, amb ple respecte al mandat constitucional de garantir el dret dels pares a una formació religiosa i moral del seus fills d’acord amb les seves pròpies conviccions, i respectant també els Convenis amb la Santa Seu sobre el tema (si bé és cert que el Projecte del govern del PP tenia previst un tractament més favorable en quant a l’avaluació i a l’alternativa a la classe de religió voluntària). La qüestió de l’ensenyament de la religió ve greument hipotecada, al meu entendr

Sempre

Imatge
Susana Bonet : "Dansa sense temps" Avui la Rosa fa anys. Qui ha dit que el temps ens domina i ens envelleix ? Al contrari, el temps és un festa constant, una proposta, una experiència compartida que ens fa créixer, una oportunitat per rejovenir-nos. No trobes que hi ha coses que maduren en el revers del temps, com amagades, que esperen ser sorpreses sota la pesantor dels anys, coses que ens sobrevenen i perduren amb la mateixa fruïció dels moments originaris ? No trobes que no ens dol el temps que passa perquè cada segon té el seu record i la seva promesa, el seu afany contra l'oblit i el seu delit de jovenesa ?

Contra l'Absurd

Imatge
En un article excel.lent, com tots els que publica ( “El Absurdo” ), Manuel Rivas es referia a les contradiccions que va posant en circulació la nostra societat i que va assumint i teoritzant com la cosa més normal, totalment d’esquena a les conseqüències que per al mateix sistema se’n poden derivar. Citava com a síntesi d’aquesta representació teòrica de l’absurd una expressió de J.K.Galbraith , ” l’art d’ignorar els pobres”, i criticava el titular de The Econo mist que comentava l’última obra de George Gilder ( “Riqueza y pobreza” ) amb aquesta simplesa: “Beneïts aquells que guanyen diners” . Pensa M.Rivas que hi ha una falsedat establerta , i és la de creure que la majoria de persones que es mouen en els àmbits intel.lectuals de la progresssia comparteixen la necessitat de propugnar politiques solidàries per a les crisis socials, mediambientals i de seguretat internacional. Dubto inclús, rebla M. Rivas, que hi hagi un majoria lliberal , en el sentit ple de la paraula lliberal, al

LLegint la Proposta de nou Estatut: les Institucions

Imatge
El Títol II del projecte de nou Estatut dedicat a les Institucions (articles 55 a 93) és potser el més planer de tots, i per tant el que menys poblemes crearà a l’hora de la discussió en la Comissió Constitucional del Congrés. Respecte de la regulació de les Institucions en l’Estatut vigent de 1979 (només tretze articles), el text del projecte és molt més precís i incorpora els aspectes bàsics de les Lleis ja vigents del Parlament de Calunya, del Reglament del Parlament, del Síndic de Greuges, del Consell Consultiu, de Sindicatura de Comptes, i d’altres, tot introduint matisos i aportacions innovadores que demostren les hores de vol i de feina ben feta que han suposat els anys d’autogovern. En síntesi, subratllaria aquests punts: 1.- EL PARLAMENT . Representa el poble de Catalunya (tant discutir sobre el terme "nació", i aquí no es pot trobar cap inconvenient en l’ús de la paraula "poble" que necessàriament té relació amb l’origen de la sobirania que s’expressa

Seny i rauxa

Imatge
Fent honor al Vicens Vives de “Notícia de Catalunya” , es podria dir que els catalans ahir vam donar sobrades mostres de “seny” al Congrés. Les presentacions dels “tres tenors” (Artur Mas, Manuela de Madre i Josep Lluís Carod) van resultar positives, i fins diria que estaven pensades per rebaixar el clima de tensió. La “rauxa” va ser patrimoni de Rajoy i els seus. Resultava balsàmic escoltar Carod dient coses tan assenyades en la seva primera intervenció: “¿Cómo nos quiere España?” . Ves qui ho diria. Continuarà el seny? Alguns ja amenacen amb la “rauxa”, amb el tot o res. Haurem d’administrar-la degudament, amb molta, molta paciència...

Volar o consultar

Imatge
H.Matisse Sobre el mite de "Icarus" Surts il.lusionat de viatge, pensant que tot va sobre rodes, i quan ja estàs a punt de pujar a l’avió, amb la tarja d’embarcament sota el braç, i només falta creuar l’última porta que et comunica al tub que t’ha de dur al seient volador, fatalment sona el missatge torbador: "AENA informa que per problemes de distribució de l’espai aeri es poden produir retards en els vols; consulti la seva companyia" . I comença una espera indefinida, periòdicament actualitzada amb la mateixa cantarella. El pitjor no és que t’hagis de resignar a perdre unes hores, sinó la sensació que se’t crea de què el teu futur immediat ja no depèn de tu, ni de ningú en concret, encara que t’hagis sotmès disciplinadament a tots els tràmits previstos, sinó d’una etèria distribució de l’espai que no se sap ben bé qui pot controlar però que et deixa reclòs com si fossis culpable d’alguna cosa que ignores i et supera. En aquestes condicions consultar la teva co